En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 16 de desembre del 2011
Per crear
Fes servir la memòria involuntària, troba allò que busques, digues el que anaves a dir, encerta el llibre a la prestatgeria, i, sobretot, recorda el primer amor.
el de la cançó deia "music was my first love"...bé de fet en la creació sempre hi ha allò del amor...bé, no sempre...:)
la memòria involuntària...aquesta i les paraules que s'escriuen soles...són grans aliades al menys per mi( fan feina i no demanen res ) ...ara són carn de psicoanàlisi:D
dir el que anaves a dir...a vegades cal guardar-se quelcom amb un xic de sort ho oblides :)
I sobretot, quan escriguis, revisa el que has escrit, poleix les teves paraules, treu allò superflu i extrapola els sentiments d'allò particular a allò general... com deia Imma Monsó... "escriure, escriure, escriure... per després esborrar, esborrar, esborrar... i quedar-te amb el que és essencial" :)
!!!
ResponEliminael de la cançó deia "music was my first love"...bé de fet en la creació sempre hi ha allò del amor...bé, no sempre...:)
ResponEliminala memòria involuntària...aquesta i les paraules que s'escriuen soles...són grans aliades al menys per mi( fan feina i no demanen res ) ...ara són carn de psicoanàlisi:D
dir el que anaves a dir...a vegades cal guardar-se quelcom amb un xic de sort ho oblides :)
...bé, aplicaré el consell...i...
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Rafael: molt bo això de "music was my first love": què va ser primer, l'ou o la gallina?
ResponEliminaSuposo que la memòria involuntària es pot confondre amb l'irracional, però cal fer servir el cap abans d'acceptar una idea.
A vegades és bo d'oblidar, i dir "devia ser una mentida".
Gràcies!!!!!!!!!!!!!
I sobretot, quan escriguis, revisa el que has escrit, poleix les teves paraules, treu allò superflu i extrapola els sentiments d'allò particular a allò general... com deia Imma Monsó... "escriure, escriure, escriure... per després esborrar, esborrar, esborrar... i quedar-te amb el que és essencial" :)
ResponEliminaNúria-nebuloses
Moltes gràcies pels consells, Núria, que jo no arribo ni a amateur!
ResponEliminaostres, no volia pas que semblessin consells, sinó una mena de continuació del poema. Consti que jo també me'ls aplico sovint :)
ResponEliminaEns has fet un bon regal de Nadal, Helena, amb aquest nou blog. Gràcies.
ResponEliminaVicicle: és que el Nadal s'ho val! Ja veus que m'he inspirat en el teu poema, insuperable.
ResponEliminaNúria: consells savis!
ResponEliminaHelena, l'acabo de posar a l'aparador de Facebook.
ResponEliminaMoltes gràcies, guapo!
ResponEliminaCom deia Jordi Llovet, això de "guapo" acceptat i "tonto" no, no pot ser, perquè de guapos n'hi ha molt pocs, i de tontos molts!!!
ResponElimina