Crec que és molt més rendible artistícament la frustració, la pèrdua de l'amor i l'odi posterior. Si ets feliç, difícilment podràs crear... ja sé que és una idea molt romàntica (en el sentit estètic i històric del terme) però realment ho penso :) i després ve la feina de re-crear i reescriure mil vegades... suposo que els bons artistes ho fan així, i mai acaben d'estar satisfets amb l'obra... aquesta insatisfacció constant també deu formar part de l'acte creatiu... Bé, tot això és el que m'imagino des de fora :)
Crec que és molt més rendible artistícament la frustració, la pèrdua de l'amor i l'odi posterior. Si ets feliç, difícilment podràs crear... ja sé que és una idea molt romàntica (en el sentit estètic i històric del terme) però realment ho penso :) i després ve la feina de re-crear i reescriure mil vegades... suposo que els bons artistes ho fan així, i mai acaben d'estar satisfets amb l'obra... aquesta insatisfacció constant també deu formar part de l'acte creatiu... Bé, tot això és el que m'imagino des de fora :)
ResponEliminaNúria: la insatisfacció funciona tant com la vanitat en l'artista, crec. A mi em fa molt contenta que te m'hagis fet seguidora!
ResponEliminaSi estimes crees, i creus en tu mateix i en el que fas.
ResponEliminaMolt maco, cantireta!
ResponEliminaCom el mar, tu ho dius, flux i reflux, si no, és un ofec oceànic, abissal, si em permets els símils marins.
ResponEliminaM'agrada el teu punt de vista, vicicle, no hi havia pensat. Ha de ser massa monòton l'oceà.
ResponElimina