La utilitat d’una carrera,
la bellesa d’una dèria.
La vida de les multituds,
la literatura solitària.
Les piscines convencionals,
el mar sublim.
La prosa densa,
el llamp de la poesia.
Trobar plaer en les coses,
tenir el goig de fer-les bé.
No cal quedar-se sempre
amb la primera impressió.
El dret a decidir el que volem amb llibertat, on i quan. Sempre amb el repte de la feina ben feta, sense indulgències...dicotomies.
ResponEliminaRafael: jo em quedaria sempre amb la segona opció!
ResponEliminaEs comença a perfilar un bon llibre.
ResponEliminaDoncs jo no m'ho acabo de creure pas, Jordi! Faig el que puc i prou.
ResponElimina