En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 1 de febrer del 2024

Entre ombres



La teva aixeta
enmig de la foscor,
prest a esclatar.
El que és la bona vista.
I això és tot, i això és prou.

Helena Bonals


A les palpentes
entremig de la fosca
la poesia.

Xavier Pujol


Entre ombres
La cadena i l'aixeta
diuen silencis.

Carme Rosanas


Curso secreto.
Las palabras emergen
rompiendo aguas.

Fackel


Puja l'aixeta
viu entre la foscor...
vol veure el sol.

Rafael Molero Cruz

14 comentaris:

  1. A les palpentes
    entremig de la fosca
    la poesia.

    ResponElimina
  2. Ben cert, qui és observador ho veu tot i no necessita més.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      No parlo pas de veure-hi bé, sinó de la bona vista com a felicitat, una felicitat continguda com un capoll sense obrir, com una finestra en la foscor.

      Elimina
  3. Entre ombres
    La cadena i l'aixeta
    diuen silencis.

    Quines fotos que trobes més especials i quines interpretacions més ben trobades.

    Soc la Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, quan pugui us penjo els poemes a tu i el Xavier!
      A mi és que m'agrada molt d'interpretar, ja ho saps.

      Elimina

  4. Curso secreto.
    Las palabras emergen
    rompiendo aguas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Quina imatge més bona la de "rompiendo aguas"!
      I la de "curso secreto" també.

      Elimina
  5. Puja l'aixeta,
    viu entre la foscor…
    vol veure el sol.

    Jo l'interprete amb aquest haiku.
    Què et sembla?
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt, Rafael, dels millors que has fet!!!

      Elimina
    2. Gràcies, Helena.
      Que passes bona nit i fins a l'altra.
      Cordialment.

      Elimina
  6. M'agraden tots els poemes que ha suscitat aquest aixeta, que deu ser de la bota de la bona poesia. Pagaria per tastar-ne uns quants rajolins més.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...