En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 28 de gener del 2024

On habita el déu


JUANJO Mirades de la Tèrmica 

 A les arrels, el sol de l'amistat.
Al centre, l'inabastable,
la intersecció sense entremesclar-se.
Al futur, només el misteri de la poesia.
Unes tuberies que són plenes d'energia, 
de necessitat de continuar estimant.

12 comentaris:

  1. La qüestió és que l'amistat està fent-se a poc a poc, estimant-se. Entre l'amistat i les tuberies. M'ha fet un poc de gràcia. Molt inspirat el poema.
    Enhorabona, Helena.
    Cordialment. Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no faig més que interpretar, Rafael. La imatge és sempre la meva pauta.

      Elimina
  2. Interpretar a tu aire una imagen tan dura tiene mérito. Indudablemente no sé quién decía que hasta en los objetos más ignorados -no menos útiles- también subsiste la poesía. ¿Será por lo que Teresa de Cepeda y Ahumada dijo aquello de que Dios anda entre los cacharros de la cocina? La mística como poesía, por supuesto. Hasta en las conducciones llamadas tuberías.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      La interpretació que n'he fet ha estat automàtica, a "primera vista"! És que allò poètic no ha de ser necessàriament una posta de sol! "La poesia és el que alguna vegada es troba en un poema", que deia Machado, això es pot extrapolar a una imatge, o a qualsevol manifestació artística, penso.

      Elimina
  3. "de necessitat de continuar estimant"
    És una vida estimulant. Estimar sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Oscar Wilde deia que preferiria de ser un captaire que no tenir amor al cor.

      Elimina
  4. Quina interpretació més maca!
    Aquestes canonades properes, veïnes, sempre de costat, com l'amistat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Shakespeare deia que dos amics són com dues cireres unides per la tija.

      Elimina
  5. Molt bona la teva interpretació... de tot es pot fer poesia.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  6. M'agrada com te'n surts, de bé, fent observacions a cop calent d'imatges de vegades suggestives, de vegades ben prosaiques. Aquí, d'una canonada en treus referències a l'amistat, al futur, a la poesia. a la necessitat d'estimar... Tens una visió privilegiada dels conceptes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      estic aprenent a no escriure tant a cop calent, però els blogs encara els faig així.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...