En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 7 de febrer del 2024

Contemplació


Niporepte 385 Dona i peix dins Relats en català


Reflex taronja
de transparent nuesa.
Tot i el misteri,
l'escaiença amb un quadre
que pot ser ple de vida.

Helena Bonals


Mirada fija.
Transcurso de los días.
Mundo flotante.

Fackel


Passeja lliure
dins la presó de vidre
la fantasia.

Kefas

a

17 comentaris:

  1. Fackel7 de febrer del 2024, a les 14:22

    Mirada fija.
    Transcurso de los días.
    Mundo flotante.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de febrer del 2024, a les 19:36

      Fackel,
      Aquest contrast entre la mirada fixa i el món flotant m'arriba molt.

      Elimina
  2. Rafael Molero Cruz7 de febrer del 2024, a les 19:23

    Hola, Helena: Aquesta Tanka està molt ben inspirat. Té un tot molt especial i molt ben fet.
    Enhorabona i que tingues sort.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de febrer del 2024, a les 19:38

      Rafael,
      Moltes gràcies! A mi m'agrada molt el títol del teu haiku, a banda de tot el poema.

      Elimina
  3. xavier pujol7 de febrer del 2024, a les 21:19

    La mirada neta hi neda.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas8 de febrer del 2024, a les 14:10

    Em sembla inquietant aquesta imatge, amb aspecte de placidesa. Potser és el que tu endius misteri, segurament.

    "Pot ser ple de vida" em sembla molt escaient, aquesta possiblitat que no acaba de ser certesa. Lliga ambla imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de febrer del 2024, a les 11:54

      És una imatge difícil d'interptretar, Carme, perquè segurament és molt artística.

      Elimina
    2. Carme Rosanas9 de febrer del 2024, a les 22:10

      I tant, molt difícil, Helena. Jo també li trobo.

      Elimina
  5. sa lluna8 de febrer del 2024, a les 14:23

    Ella absorta amb els seus pensaments, possiblement molt més lluny que la peixera que té al davant.
    Quan dic possiblement, també puc equivocar-me.

    Bona tanka, nina.
    Aferradetes.

    ResponElimina
  6. artur8 de febrer del 2024, a les 19:05

    Un senzill instant, pot omplir-se de bellesa, en un tres i no res !.
    M'encanta la fotografia i ben acompanyada per les vostres lletres.
    Salut ;)

    ResponElimina
  7. Anònim8 de febrer del 2024, a les 19:43

    Passeja lliure
    dins la presó de vidre
    la fantasia

    kefas

    ResponElimina
  8. KRT11 de febrer del 2024, a les 12:12

    Bona tanka i bons haikus. Em quedo amb el de l'amic Kefas: dins l'estreta presó de vidre, la fantasia del pobre peix passeja lliure. I em plantejo què en deu penar la noia que se'l mira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de febrer del 2024, a les 14:20

      Ramon,
      L'amic Kefas sempre és un punt més brillant que no la majoria dels altres.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...