Postal d'Aiguablava, a la Costa Brava
Com la teva mitja taronja,
la lluna i el sol,
la música i la poesia,
aquest cel i aquest mar,
aquestes branques que s'alcen
i aquestes branques que es vinclen.
Un enquadrament que parla
d'allò que voldríem que fos.
ResponEliminaLa frondosidad
se mira en el agua.
Complementarios.
Ho has copsat molt bé, Fackel! De seguida que pugui te'l publico a dalt.
ResponEliminaEntre mitges llunes trobes la bellesa sencera i aquesta és la veritat del teu poema. Una abraçada.
ResponEliminaEstimada Olga,
EliminaQuina il·lusió de llegir-te aquí! Deus estar millor. I el teu comentari m'arriba molt!
"la lluna i el sol,
ResponEliminala música i la poesia,
el cel i el mar,"...
la sal i el sucre.
Molt bo, Xavier! No se m'hauria acudit.
EliminaLa cara i la creu, contrastos que es complementen en harmonia. Així és com ha de ser la poesia, la vida, l'amor, l'univers. De vegades, ai las!, l'enquadrament es desenfoca, però amb una mica de bona voluntat sempre podem intentar retocar la fotografia... si abans no se'ns fa fosc. Però sempre, al capdavall, a la memòria ens queda la bellesa.
ResponEliminaMolt ben observat, Ramon. Sembla mentida que una postal pugui arribar a ser artística com aquesta.
EliminaIdíl·lic, ja ho dius bé.
ResponEliminaAferradetes, nina.
sa lluna,
EliminaÉs el que jo voldria...
M'agrada molt el teu final. Mai no hem de perdre de vista allò que voldríem que fos i fe-ne l'enquadrament adequat.
ResponEliminaÉs que el marc d'una fotografia és més important que no es pensa, Carme.
ResponElimina