AGUS La Termica IX
Com la poesia escrita o la recitada,
com les paraules i la música,
que es complementen
i solen provenir del passat.
D'aquelles notícies
que van ser-hi i ja no hi són,
però que no minven
dins el teu món interior.
De tot allò que sap envellir bé,
que no troba a faltar
cap jove promesa.
AGUS La Termica VIII
Teixits a manta,
com les paraules en un text,
són en l'origen de la llum
que ens enlluerna.
Tela emmagatzemada en capes
que el lector desembolica.
Roba que es conserva
sense arnar-se,
com el teu amor.
M'agraden les comparacions que fas, i especialment els tres últims versos: l'amor, com la roba que es conserva sense arnar-se. Quan jo era petit, a casa teníem una ràdio semblant a la de la foto, i el meu pare guardava a la golfa una bona col·lecció d'El Patufet, que jo vaig devorar de menut i encara m'hi reconec en certs trets lèxics: no han minvat en el meu món interior. També hi havia revistes de l'any de la picor, que em feia gràcia de mirar. Records que són l'origen de la llum que ens enlluerna, molt ben vist.
ResponEliminaRamon,
EliminaÉs que els teixits són una bona imatge del text dins d'un poema o obra en prosa. S'hi pot jugar molt de forma al·legòrica.
T'he de respondre els comentaris que m'has fet, de seguida que pugui ho faré.
M'agraden els dos, però especialment el segon, ho trobo molt romàntic.
ResponElimina¡Què boniques les fotos també!.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminaho has clavat, perquè jo sóc molt romàntica.
Dos poemes molt original, que m'han agradat. Especialment per la inspiració del segon poema. Ets una romàtica existencial.
ResponEliminaEnhorabona.
Salutacions cordials.
Rafael
Rafael,
Eliminasón una mica a cop calent, podrien estar més treballats, però em fa il·lusió que us agradin.
Poema doble, avui... estan molt bé, Helena!
ResponEliminaCarme,
Eliminadarrerament estic molt productiva, per circumstànies personals, i a més a més les dues fotos estan molt relacionades.
En el títol dius: "dir alguna cosa".
ResponEliminaEn aquests dos poemes n'ha dit moltes, de coses. En el primer comences amb poesia. I la darera paraula del segon és amor.
És que amor i poesia van junts, Xavier!
EliminaM'encanta, Helena! M'encanta aquesta combinació de notícia antiga que encara recordem, i de roba vella que es conserva sense arnar-se. I tot amb el denominador comú de les (teves) paraules que ens parlen d'aquell amor que no s'oblida mai.
ResponEliminaEts la Teresa Duch, aquest anònim?
EliminaSí!
EliminaEn las coses guardades o fins i tot , oblidades pel algun racó, encara tenen la joia de guardar bons records i sensacions, que es poden descobrir de nou en qualsevol moment
ResponEliminaBen trobades les dues, Helena , bona setmana !.
És màgic quan torna el temps perdut, Artur.
Elimina