La vida en marcha siempre. Toda parada es provisional y sirve para coger aliento. Solo hay un punto de inflexión irrevocable: llegar a la estación término.
Aquest poema ho has interpretat com si fora un camí, que acaba prompte, on les flors caduquen. Molt original, Helena. El camí cal fer-ho. Cordialment. Rafael
Floreix de groc la mimosa, com sempre, ara l’arbre és mort, i el darrer ram és el que queda lligat al voral, com un etern recordatori del que havia passat, del que sempre seríem, d’allò que mai s’acabarà.
La vida en marcha siempre.
ResponEliminaToda parada es provisional
y sirve para coger aliento.
Solo hay un punto de inflexión irrevocable:
llegar a la estación término.
Uf, que profund, Fackel!
EliminaUn ram d'hivern amb la mimosa, típica del febrer... per alegrar-nos el camí, que continua.
ResponEliminaI tant que sí, Carme!
Elimina"Rails i més rails, jo resto pres per la xarxa dels rails.."
ResponEliminaGràcies Elena🌷
Anònim,
EliminaQui ets???
El temps arriba a marcir les flors. Però tot i així, un ram una mica pansit pot tenir el seu encant.
ResponEliminaXavier,
Eliminales dones es panseixen especialment en fer-se grans. Però és veritat que on n'hi ha hagut en queda.
Com m'agraden els rams de flors salvatges, porten l'aroma del món on habiten.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
No ho havia pensat, sa lluna!
EliminaSon una bona companya de viatge !
ResponEliminaBon viatge ;)
Molt ben trobat, Artur!
EliminaAquest poema ho has interpretat com si fora un camí, que acaba prompte, on les flors caduquen. Molt original, Helena.
ResponEliminaEl camí cal fer-ho.
Cordialment.
Rafael
Volia dir-te, que em descuide dels dies i no passe per la teua pàgina. Vaja! És així.
EliminaFins demà. Bona nit.
Rafael,
EliminaNo passa res!!!
Floreix de groc la mimosa,
ResponEliminacom sempre,
ara l’arbre és mort,
i el darrer ram
és el que queda lligat al voral,
com un etern recordatori
del que havia passat,
del que sempre seríem,
d’allò que mai s’acabarà.
Anònim,
ResponElimina"d’allò que mai s’acabarà" és veritat, només acaba el que no ha existit mai. Molt bon poema.
Sí, les flors són passatgeres, però mentre en recordem els colors i les olors tindrem força per anar fent camí, per collir-ne de noves si escau.
ResponEliminaCal que neixin flors a cada instant, Ramon.
Elimina