En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 20 de febrer del 2024

La Vie en Vert


Ram de flors que m'ha regalat una amiga

La vida passa prest,
però les flors encara et mimen.
Les flors són passatgeres,
però el camí continua.



17 comentaris:

  1. La vida en marcha siempre.
    Toda parada es provisional
    y sirve para coger aliento.
    Solo hay un punto de inflexión irrevocable:
    llegar a la estación término.

    ResponElimina
  2. Un ram d'hivern amb la mimosa, típica del febrer... per alegrar-nos el camí, que continua.

    ResponElimina
  3. "Rails i més rails, jo resto pres per la xarxa dels rails.."

    Gràcies Elena🌷

    ResponElimina
  4. El temps arriba a marcir les flors. Però tot i així, un ram una mica pansit pot tenir el seu encant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      les dones es panseixen especialment en fer-se grans. Però és veritat que on n'hi ha hagut en queda.

      Elimina
  5. Com m'agraden els rams de flors salvatges, porten l'aroma del món on habiten.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  6. Son una bona companya de viatge !
    Bon viatge ;)

    ResponElimina
  7. Aquest poema ho has interpretat com si fora un camí, que acaba prompte, on les flors caduquen. Molt original, Helena.
    El camí cal fer-ho.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia dir-te, que em descuide dels dies i no passe per la teua pàgina. Vaja! És així.
      Fins demà. Bona nit.

      Elimina
  8. Floreix de groc la mimosa,
    com sempre,
    ara l’arbre és mort,
    i el darrer ram
    és el que queda lligat al voral,
    com un etern recordatori
    del que havia passat,
    del que sempre seríem,
    d’allò que mai s’acabarà.

    ResponElimina
  9. Anònim,
    "d’allò que mai s’acabarà" és veritat, només acaba el que no ha existit mai. Molt bon poema.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...