FREDERIC Torrellebreta dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
L'altre dia, quan em vas dir
una paraula per a mi
plena de tendresa,
tot i ser insignificant,
era de nit i ho veia tot lluminós,
com si fos de dia.
Sempre em passa igual amb tu,
per poc que facis floreixes
en el meu poema i fora d'ell.
ResponEliminaEn cada poema
florecen nuestras cuitas.
Trozos de vida.
Fackel,
EliminaM'agrada molt aquesta paraula que no coneixia, "cuitas", en relació al que dic. Jo sempre tinc un excés de sentiment quan estimo!
És un poema molt original, Helena. Ets inesgotable quan fas poesia, on la teua inspiració és de tendresa.
EliminaEnhorabona. Que tingues un bon dia i bona nit.
Cordialment.
Rafael
Rafael,
EliminaDoncs pensa que tothom se'n fot de la meva manera d'estimar! En canvi els meus poemes els agraden molt...
Com tu diries: Una cosa molt gran en una de molt petita.
ResponEliminaUn poema preciós, Helena, ple de sentiment.
Carme,
EliminaÉs estil Rupi Kaur, molt directe. Tots tenim més d'un estil, crec.
Que important que arriba a ser la tendresa.
ResponElimina"Cap gran amor, només la tendresa", deia Sylvia Plath, Xavier.
EliminaUn poema d'amor i de molta tendresa.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminamolta tendresa ja és suficient, oi?
Ves per on, m'has fet pensar en Víctor Jara: "Y tú, caminando, / lo iluminas todo: / los cinco minutos / te hacen florecer". I en Jacques Brel: "mon doux, mon tendsre, mon merveilleux amour, / de l'aube claire jusqu'à la fin du jour / je t'aime encore, tu sais,. je t'aime". Gràcies per aquest poema, tan emotiu.
ResponEliminaM'agraden molt aquestes cites, Ramon!
ResponElimina