(arrel de l'exposició a Caixa Fòrum)
L'alta societat (1965 o 1966)
L'inabastable,
amb una ombra burgesa,
sempre en contrast.
El sentit de les realitats (1963)
La ment mou pedres,
pesades i lleugeres
com estar en vena.
La cascada (1961)
Per surreal
que siguis, ets espill
de la natura.
La gran família (1963)
Quan solques l'aire,
et fas verament gran,
per breu que escriguis.
Record de viatge III (1955)
Només la dona
de l'enamorament
s'endú la flor.
Fantásticos haikus sobre los cuadros de Magritte.
ResponEliminaDelicados, sobrios, llenos de sensibilidad.
Felicidades
Un abrazo
Ana
Crec que cada cop em surten millor, Ana, mal m'està el dir-ho!
Elimina"et fas verament gran,
ResponEliminaper breu que escriguis"
Me l'apunto, Helena.
Xavier,
EliminaUna cosa molt gran en una de molt petita...
La cascada és el que més m'ha agradat. Tots són haikus molt ben fets i emotius i tendres.
ResponEliminaQuan pugues i tingues temps ja en tinc, un altre relat editat.
Gràcies, Helena.
Salutacions i abraçades.
Rafael,
EliminaMoltes gràcies, ho apunto!
Ja he comentat el teu relat!
EliminaBona vesprada, Helena: Gràcies per la teua amabilitat de llegir-me l'acudit "Jovençà". I el que m'has posat tu, està molt bé i molt enginyós.
EliminaCordialment.
A mi també m'agrada molt el de la cascada i el que cita en Xavier...
ResponEliminaEls que comentem, avui coincidim en els nostres gustos.
A mi m'agraden tots, Carme, tots són fills meus!
EliminaMolt ben pensats tots.
ResponEliminaM'agrada especialment el de la Gran Família.
Aferradetes, nina.
M'ho passo molt bé fent-los, sa lluna!
EliminaCada vez te salen los haikus más originales y con un estilo propio. Eso ya... es mucho.
ResponEliminaUn beso enorme, Hekena
Normalment les imatges il·lustren les paraules, Helena, però tu il·lustres amb aquests poemes, les imatges, i trobo que encara els hi poses més llum.
ResponEliminaJo em quedo amb "El sentit de les realitats".
Abraçada!
A mi m'agrada molt el primer, Teresa. El que t'agrada a tu és inspirat en La insostenible lleugeresa del ser.
EliminaEstan molt bé tots, m'agraden. Complementen bé les imatges. M'ha agradat especialment "Quan solques l'aire / et fas verament gran / per breu que escriguis". Com tu.
ResponEliminaUn clau en treu un altre, fer més d'un poema alhora també m'ajuda, Ramon.
EliminaMoltes gràcies, Rajani!
ResponEliminaJa ho he fet!
ResponEliminaSon sugerentes los cuadros y desatan tu imaginación poética.
ResponEliminaHubo un tiempo en que me gustaba mucho Magritte; supongo que era también tiempo de descubrimientos para mí.
Pero no siempre c'est ne pas une pipe o un Magritte.
Fackel,
ResponEliminaLa poesia és alguna cosa "que a vegades es troba en un poema", que deia Machado, o en un Magritte.