En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 4 de desembre del 2021

Arrebossant bellesa


 BORZ, Yaroslava
dins Pexels

La meva inspiració 
té un punt de plagi tot sovint.
Però aferrar la idea interior 
darrere d'una forma
no té res de dolent.
Escrius el que llegeixes,
recites el que veus.

22 comentaris:

  1. Escribes lo que lees,
    recitas lo que ves.

    Me gusta esa conclusión. Todo es reproducción en esta vida y en este mundo. Incluso en los lenguajes (cine, literatura, arte...) Todo se entrecruza y el verdadero placer reside en que seamos capaces de catar un poco, participar de alguna de las expresiones, desarrollar lo que probablemente muchos ya han desarrollado antes. Comprobar por nosotros mismos, Helena. Por otra parte no es cuestión de plagio, sino que llegamos a conclusiones análogas a las de otros, y ello nos ratifica como usuarios de nuestro cerebro. Avanti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      A vegades una sola paraula que m'ha cridat l'atenció es queda dins meu molt de temps, fins que de sobte surt a la superfície en un poema. I no té per què parlar del mateix.
      Jo m'inspiro sovint en imatges, en aquest cas és interpretació, però també en poemes o novel·les que diuen el que jo voldria haver dit.

      Elimina
  2. El principal és que si inspirem en alguna altra artista sigui bona.
    Si hem de plagiar fem-ho dels millors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Em sembla que és en les universitats americanes que si plagies et fan fora de la facultat. Són molt puritans els americans, tampoc toleren les mentides.
      Moltes vegades la meva inspiració és en el títol del poema, que agafo d'alguna altra obra. Això és perfectament admès.

      Elimina
    2. "Tot el que no és tradició és plagi" (Eugeni d’Ors)
      Per a mi el Xènius no és cap referent, però aquesta frase seva fa pensar.

      Elimina
    3. La recordo, aquesta frase, Xavier, a mi també m'arriba molt!

      Elimina
  3. Està tot escrit o tot dit, trobar la manera que encaixi amb tu és una altra manera de veure-ho.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord amb tu, sa lluna! "M'exalta el nou i m'enamora el vell", deia Foix, de totes maneres.

      Elimina
  4. Moltes vegades no som ni conscients d'on ha sortit la idea o la paraula o l'expressió que ens ve al cap per escriure un poema. Altres vegades sí.

    Per exemple vaig llegir una frase (em sembla que era de JM Esquirol) que deia que l'ànima és el testimoni del cos, i jo vaig pensar que més sovint és el cos testimoni de l'ànima. Crec que d'aquesta reflexió, han sortit els versos finals del meu darrer poema. No es cap plagi, però hi ha intercanvis, sempre, en tot allò que fem. I està molt bé que sigui així. De què serviària llegir o parlar si no ho integrem i no ho féssim nostre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és cap plagi, Carme! Vas més enllà d'allò que t'inspira.

      Elimina
  5. Doncs beneïts siguin els plagis, Helena, perquè l'original no el conec i el teu plagi m'agrada molt. Saps què penso jo? Que gairebé totes les creacions ho són, un plagi. Però sense intenció, perquè el calaix de la memòria està que se sobreïx i no podem recordar tot allò que hem vist al llarg de la vida. Així que entre el que tenim al cap, però no recordem i la nostra pròpia inventiva, l'obra sempre és nova. Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Potser
    la inspiració
    és l'erecció
    involuntària
    de la creativitat.

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kefas,
      Et dic el mateix que a la Teresa, m'embadaleix el que dius! No he llegit mai res de semblant, per cert.

      Elimina
  7. El teu poema és una inspiració teua. No cerques el mal, cerques i escrius el que veus i ho expresses bé. Doncs la foto, és la que t'ha inspirat senzillament. Jo crec que no és plagi, és original.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rafael! Jo crec que la inspiració pot ser la paraula viva de Maragall, però que el que tu en fas és cosa teva sempre!

      Elimina
  8. Un poema magnífic, i una veritat inqüestionable. Les lectures ens inspiren, com ho fa la natura i la vida, i les recreacions, paròdies, variacions o paràfrasis no són pas plagis, sinó creacions de bell nou, bellesa feta a partir d'altres belleses.

    ResponElimina
  9. Es impossible no nodrir-se de les lletres i de les coses dels altres, tot ens pot enriquir !.
    Salut !

    ResponElimina
  10. Interesantes reflexiones. Crear no es plagiar. Plagiar es clonar. Crear es hacer algo nuevo... pero siempre partimos de referentes.

    Quien no conoce la tradición no puede crear nada.

    Un beso enorme
    Me gustan estas reflexiones que haces sobre el arte...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...