En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 29 de setembre del 2020

Obstinada


 DUCHAMP, Marcel Bicycle wheel 1913

Ets poeta, moriràs sense una pesseta.
Ets poeta, treballaràs sense vocació.
Ets poeta, prioritzaràs l'estètica.
Ets poeta, estimaràs l'impossible.

19 comentaris:

  1. Respostes
    1. Com tu, Carme! Sóc crítica i dissenyadora gràfica, a més de tècnica auxiliar de biblioteca, però mai hauria cregut que serveixo per la poesia fins que no m'hi he posat. Sort que tu m'hi vas animar! I que el Jordi Dorca em va fer algun consell.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Xavier,
      Les lletres tenen música, però no aquestes! Sempre sóc poc lírica.

      Elimina
  3. "Ets poeta, moriràs sense una pesseta." vers premonitori per mols artistes.... ;)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Els artistes encara, són els poetes els més pobres.

      Elimina
  4. El teu poema és bellesa, encara que moriràs sense pessetes, però ho has fet possible...Un gran poema.
    Abraçada... i cuida't...
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Moltes gràcies, com sempre! M'inspiren les coses més inversemblants...

      Elimina
  5. He abraçat un poema
    de dolces paraules
    S'ha enfadat amb mí
    perquè l'apretava massa
    i el sucre li regalimava
    entre les cames
    Una paraula s'ha escapat
    l'he volguda aturar
    i ara la porto clavada
    Es diu amor
    i en tinc la erra
    enfonsada a l'espatlla.
    Me la vols treure?
    Et pagaré una pesseta a l'avançada

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      Això també ho dius a tots els teus contactes?
      Jo n'estic d'un i no el puc haver, i sé per experiència que un altre no és milllor que cap. Em sap greu. De totes maneres aquest poema irònic no és a l'alçada dels que acostumes a fer. Crec que em mereixo alguna cosa millor...

      Elimina
    2. Et poses en el poema
      abans que el poema entri dins teu
      Pot ser que et vagi gran
      o que es trenquin les costures
      perquè el poema no ets tu.
      Només una pell profunda
      que si no s'aguanta dins la teva
      has de deixar lliscar.

      kefas

      Elimina
    3. Molt Paul Celan, molt abstrús, aquest poema, Pere. Si me'l pots explicar t'ho agrairé! Almenys no té connotacions eròtiques com les dues coses que m'has enviat darrerament. Els homes que volen lligar amb mi acostumen a tenir molt "mala pata". Encara hi ha diferències, no tots sou iguals. Sobretot com més grans, "sap més el diable per vell que no per diable".

      Elimina
  6. Hola Kefas... No apretes massa el poema, perquè la erra a vore qui te la lleva, ja ja ja ja... encara que em pagues una pesseta, ja ja ja...

    ResponElimina
  7. Helena, pot semblar trist, però no és meravellós? A mi m'ho sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules, Teresa. És el que li hauria de semblar a tothom.

      Elimina
  8. Certament és així, i al nostre subconscient encara hi figura la pesseta, Tants anys covada. Bona tardor i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      Jo encara comparo els preus d'ara amb els d'abans! És una de les coses més nobles que hi ha, morir sense una pesseta! I no pas "situar-se, fer l'amor, guanyar diners per gastar-los en fatxenderies", una frase que vaig llegir d'una introducció a Desdejuni a Can Tiffany, que m'ha quedat gravada.

      Elimina
  9. Bona definició del que suposa ser poeta. Hi podríem afegir "patiràs pels pecats, teus i d'altres" i més coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      No volia allargar el poema, evidentment s'hi podrien afegir molts més versos.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...