En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 24 de setembre del 2019

Fredor aparent

El meu hort Niporepte 274
dins Relats en català


Rere el meu verd
sempre hi ha un color càlid
manifestant-se.

10 comentaris:

  1. Després de llegir-los en els llibres,
    Tots els versos s'entenen
    I en tots hi ha el color càlid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      T'has llegit els llibres que et vaig donar, doncs? Espero que t'hagin agradat, a més d'entendre'ls.

      Elimina
  2. Un color càlid
    segur a cada escletxa.
    Tu i el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmmm...! Carme, m'agrada molt! El poema en les escletxes que deixa la poeta.

      Elimina
    2. Aquest "tu" del meu poema, ets tu, Helena.

      Elimina
  3. Més viu o més pàl·lid
    el color em fascina.
    Més fred o més càlid
    el poema hi combina.

    ResponElimina
  4. Sempre hi ha claror, en els teus versos. Com t'ho fas?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt que em diguis això de la claror, perquè he tingut una vida molt fosca, i és força paradoxal que tot i això els meus versos transmetin llum.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...