En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 22 d’agost del 2013

Itàlica

Un vers és sempre
el que queda del dia.
Tot el que és líric
és com trobar cursiva
en un text en rodona.

23 comentaris:

  1. Les formes, mirem les formes, fins i tot la tipografia de les paraules. Hi ha més missatge que en el diccionari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, Josep. Però un sinònim també diu més coses que no pas una definició a seques, per exemple.

      Elimina
  2. He obert el correu i el primer email que llegeixo diu: "Faci's expert en grafologia. Aprengui a deduir la conducta de les persones a partir de l'estudi de la seva escriptura."
    Ho provo, Helena?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      "escriptura" té dos sentits, suposo que et refereixes a un d'ells.

      Elimina
  3. Tu vas aportar la definició de metonímia, te'n recordes?

    ResponElimina
  4. A això em volia referir també, al concepte de metonímia. Agafes la lletra d'una persona per tota la seva obra.

    ResponElimina
  5. Quina bona comparació, i molt original. La cursiva sol servir per destacar la paraula en un context, com la poesia en la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he rendit: m'apunto al que diu la Sílvia, és diàfan i clar i té el teu vistiplau, Helena.
      Decididament, no seré expert en grafologia, em contento en cultivar la meva pròpia cursiva.
      "Un vers és sempre / el que queda del dia."
      Del dia d'avui, sí, aquest és el vers que queda: "Penso en ella."

      Elimina
    2. Celebro que t'agradi el que diu la Sílvia, Abel.

      Elimina
  6. Però també es pot prendre la cursiva com a manera de ser directa, i espontània, i ja no seria trobar cursiva en redona sinó ser tal com un és, jo sé que és molt difícil i que molta gent té por a la gent que s'expressa com li ve de gust sense ofendre fins i tot, però cal arriscar-se, o això pense jo, jo ho he fet i m'he trobat amb molts ensurts i colps però intente seguir.

    Una abraçada valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé això que dius, Vicent. És una manera de veure-ho.

      Elimina
  7. El que queda del dia, podria ser la nit, un vers de color negre doncs, ben elegant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elegant i sublim, ja que el negre és el color del sublim, Gemma.

      Elimina
    2. Gemma i Helena, si el vers fos de color negre, llavors, com podríem trobar la cursiva?

      Elimina
    3. Abel, que ha de ser de color clar, la cursiva? Qui ho diu?

      Elimina
    4. Helena, està vist que necessito tornar a treballar per agilitzar el cervell... confonia el negre amb la foscúria de la nit.

      Elimina
    5. Abel,
      no hi ha res com la nit per a la poesia.

      Elimina
  8. Un vers és sempre
    Un moment que perdura.
    Endins gravades
    Les més grans complaences
    Tristeses que somriuen.

    ResponElimina
  9. Genial aquesta idea/imatge de la cursiva lírica en la rodona prosaica, m'agrada! Petonets, Helena, ja feia massa dies que no passava per aquí!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...