En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 5 de maig del 2013

Scripta manent

La vida sense Ell, però per Ell, sempre.
Verba volant, scripta manent, Obrint pas dins Art d'escriure

La vida sense joia, però per la joia.
La vida sense sentit, però pel sentit.
L'impossible, pel possible, sempre.






15 comentaris:

  1. Jpmerch,
    és que aquesta afirmació de Verba volant cala fons. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. Helena, tu sí que voles amunt!
    Cert, verba volant, però tu creus que scripta manent?
    Jo penso que ni manent ni romanen, tot és fugisser, un passar, un fer camí.
    I a la fi, tot queda en un polsim d'eternitat concentrat en un instant, el punt d'on sortirà un nou big-bang per a tornar a començar...
    Ni manent, ni romanen!

    ResponElimina
  3. Abel, scripta manent, almenys una mica més que no ho fa verba volant.
    Les obres mestres són aquelles que perduren. I els grans amors igual, mai no minven, mai no moren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena... jo t'ho deia amb ulls de nihilista. Tu toques més de peus a terra, al temps que voles més alt.
      Gràcies per la teva explicació tan preclara!

      Elimina
    2. Ben pensat... scripta manent, que quedi constància del meu sonet, de quan jo era nihilista:

      RETRATO DE UN NIHILISTA
      Soy como un viento penetrante y frío,
      nacido en una noche de lamentos;
      tristes historias y lúgubres cuentos
      fueron el sino del destino mío.
      Soy como un viento que da escalofrío,
      orgulloso elemento de elementos,
      que no sabe de patrias ni momentos
      y menosprecia cualquier poderío.
      Viento arremolinador de desdichas,
      de trémulos silbidos por doquier,
      que regresa, marcha, viene, se va,
      buscando incansable dichas y dichas
      del mañana, del hoy o del ayer
      hasta confundirse en el más allá.

      Elimina
    3. El vent jo sempre l'associo amb la poesia, amb allò immaterial. El que es confon amb el més enllà, que dius tu, per això no em sembla tan nihilista.

      Elimina
    4. Interessant observació la teva... Moltes gràcies, Helena!
      En realitat, volia dir AUTORRETRATO.
      Cal llegir entre línies, al·legoria i metàfora!

      Elimina
  4. D'acord amb Jp, genial, Helena, avui m'ho he de pensar molt per respondre't. Millor m'ho quedo endins i faig camí. :)
    Gràcies, bonica!

    ResponElimina
  5. Un joc de contrastos molt significatiu. te l'agafe amb el teu permís per encapçalar un poema d'un nou recull de poemes que estic fent. OK???

    ResponElimina
  6. No pares, Joana! És clar que pots! És un luxe.

    ResponElimina
  7. Avui em feia falta un poema com aquest! M'encanta, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      a mi em faria falta un poema com aquest per tots els dies de la vida!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...