En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de març del 2013

Prosòdia

Poema en caixa esquerra
o bé centrat,
al mig de la pàgina
o en un racó.
Poema curt,
poema llarg.
Poema clar,
poema espès.

Però si el vers és teu,
sempre té força,
tot i que subtil per a mi,
com un accent.

19 comentaris:

  1. ...trobar el tresor al propi cor de poeta, o de poetessa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un tresor "subtil però brutal", que deia Truman Capote. Sempre en el cor, però amb la raó també.

      Elimina
  2. Cert, ben cert, Helena, està reflectit en un pensament de Pascal: 'El cor te raons que la raó no entén'.

    ResponElimina
  3. La paraula , el vers en si, protagonista principal ....en qualsevol embolcall que tingui.

    ResponElimina
  4. Els autèntics versos, Helena, els versos autèntics, són els que es forgen al cor i tenen ales; i són capaços de volar cap a una dimensió on les coses, les emocions i els sentiments, es sublimen i adquireixen una mesura d'infinit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els autèntics versos deuen ser com això que dius ara mateix!

      Elimina
  5. Ara mateix, Helena, veig com clareja el dia, dia de Pasqua, Pasqua florida, lluny de la percepció del temps, tot melangia.

    ResponElimina
  6. Oh, Helena, les teves paraules, com si fossin versos, em serveixen de consol, tot subtil com un accent!

    ResponElimina
  7. ...lluny de la percepció del temps, tot subtil com un accent!

    J'attendrai... http://www.youtube.com/watch?v=ApMGZVyEtAY

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja la coneixia, aquesta cançó. És en va, però, no tinc ganes de repetir.

      Elimina
  8. És allò que els alemanys en diuen "fertig".
    Tens raó, Helena, intemporal i subtil, no s'hi val repetir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      el que vull dir és que l'experiència ha acabat amb una part de la meva innocència, i no penso acabar de perdre la que em queda. Necessito la certesa absoluta per actuar. I això no passa així com així.

      Elimina
  9. Helena, a propòsit de la innocència, aquí tens un altre passatge del meu "Alter ego":

    Yo sé lo que tú sientes
    de verdad, poeta;
    y recuerdo cada noche
    apoyado en silencio tras la puerta
    el abrazo que te dio, con pasión,
    la inocencia.

    ResponElimina
  10. Només ès un passatge...
    Fa al·lusió a la innocència, l'enveja de no tenir-la; innocència de la qual tu dius que no penses acabar de perdre la que et queda.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...