BOIX, Rafael "Stop"
Potser no sé de volar a la vida,
però puc nedar en els versos.
No tinc sentit pràctic, ni em cal,
sóc com un esclau alliberat.
Em moc entre les forces
desencadenades i la presó.
divendres, 6 de desembre del 2024
diumenge, 1 de desembre del 2024
D’un gris taronja
Dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Sempre endavant,
cercant l’instant sublim
en què passat i futur es confonen,
en què la grisor esdevé extremada,
i la buidor s’omple de sentit.
Fent del mantenir-te recta
l’únic que redimeix
el teu amor profà.
dilluns, 25 de novembre del 2024
On n'hi ha hagut sempre en queda
COCA, Josep
Guanyador PremiInstapoemaMMP2024
Diuen que si regues massa
un arbre no et donarà fruits.
Però aquesta galleda de quan era petita,
plena de les meves llàgrimes contraproduents,
ha retingut per al meu futur
un pòsit de la bellesa que vaig conèixer.
La dels tres anys en els tres anys,
amb aquella sort del principiant.
Que he convertit en la meva
"inexhaurible tinta blava de l'aigua",
part d'un altre poema,
el qual beu del mateix.
És difícil, però crec que he aconseguit
de transmutar el dolor,
fet d'ones concèntriques
que es van diluint.
divendres, 15 de novembre del 2024
Extensió
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès,
i ara,
en aquest poema.
1 de juliol de 2011
Fotografies artístiques d'Eli Pedrosa
per al Festival Acròbates de l'Hospitalet,
fetes el 12 d'octubre de 2024
dilluns, 11 de novembre del 2024
El temps tot ho aconsegueix
MICOLAU, JJ Pont del petroli-Badalona
La sorra daurada de la infantesa,
seguida per les roques abruptes
tant com la dolçor de l'aigua,
dels disset anys i fins al final de la joventut.
Sempre més endavant vers l'horitzó,
amb un lliure albir que cap onada
de determinisme mai no podrà vèncer.
Un cel i una mar com dues mitges taronges,
com dos colors complementaris.
divendres, 8 de novembre del 2024
Certesa
AGUILERA, Rafael Riera d'Arbúcies
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
La llum inclinada
del sol a la tardor
s'ha fet present
al mig del fràgil pont
que va de tu a mi.
Un sol raig entre els arbres
que val per a tota una vida.
Els arbres de l'art,
la vida en el riu que corre.
El nostre peculiar
pont de Madison.
dissabte, 2 de novembre del 2024
El verí de l'escriptura
JJMicolau Bolets de Vallgorguina
Més enllà de la roca
de duresa que és la vida,
sempre pot haver-hi espai
per a la tendresa, la joia.
Fins i tot, sense aquesta
grisor granítica,
no sortirien, com un bolet,
les obres més reeïxides.
I ni Kafka ni Pessoa
haurien anat tant a la contra,
diferents a tot,
topant contra l'ofici
amb la vocació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)