Fotografia de Núria Vert
D'un punt a un altre,
la línia recta no sempre és el millor.
Per trobar una escletxa de núvols blancs,
cal travessar-ne de foscos.
El cel és abstracte, la platja figurativa.
La mar és llum, les illes són ombres.
Cada element té el seu paper
en el decorat de la nostra existència.
La fotografia, el poema,
són fets de tots.
Llum i ombres, com a la poesia, com a la vida mateixa.
ResponEliminaUns versos molt ben trobats.
Aferradetes, Helena.
Moltes gràcies, Sa lluna.
EliminaQuina bona sèrie, aquesta de les fotos de les Medes. La teva amiga ha fet unes fotos precioses i tu uns bons poemes.
ResponEliminaCarme,
Eliminasempre li he dit a la Núria que es dediqui més a la fotografia, que és molt bona.
Hola, Helena: Una foto original, de la Núria i tu has fet un poema molt ben inspirat sobre els núvols que fan una bona sensació.
EliminaA vegades, no he tingut un poc de temps per a comentar-te. En tinc algunes coses per a fer en casa.
Que passes bé aquest estiu que està afectant a tots.
Una abraçada.
Rafael
Rafael,
EliminaDarrerament he publicat molt, no passa res si no em comentes!
Les línies rectes, com els camins rectes, son massa fàcils i poc aventurers.... calen corbes, per aprendre'n ! : )
ResponEliminaBona setmana, salut !!.
Temps i contrast, necessitem les persones, Artur.
Elimina