En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 18 d’agost del 2025

Les Medes

 

Fotografia de Núria Vert

Aquest sol encalitxat, amb els batents oberts,
és com reviu el teu deler en allò que escrius.
La passarel·la amb la pauta per omplir
fa que no et decantis massa a cap extrem,
et protegeix de la intempèrie.
El teu tresor en quatre illes, 
com les etapes de la vida.
La més candent, la de la maduresa,
per a qui en sap ser digne,
per a qui sap esperar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...