Pintura a l'oli abstracta dins Pinterest
Reflex en l'aigua,
mirall de la pintura,
la imatge exacta.
Helena Bonals
En el espejo
la mirada que tienta.
Desdibujado
Fackel
dilluns, 11 de juliol del 2022
diumenge, 3 de juliol del 2022
Ara, jo
Mitja vida Poema meu guanyador
del 1r premi de poesia visual
de Lliçà d'Amunt
M'autointerpreto: el tema del poema és "una nit d'estiu". "Mitja vida" perquè les vacances ho són, el que permet recuperar-te de l'esforç de tot el curs. I mitja lluna, que es complementa amb l'hamaca que sembla un tall de síndria. Perquè la poesia és en l'escaiença de les coses. L'hamaca com el que és real, de colors, al costat de la lluna blanca sobre el negre, el cel, l'art. L'hamaca rústica, la lluna clàssica. Com una mitja taronja també. Un cop més, tenir-ho tot en una sola imatge.
divendres, 24 de juny del 2022
El que resta del dia
Recital on participo, podeu fer-ho també
La paraula "capvespre" hauria de constar
en un diccionari de paraules poètiques.
També "joliu" com ho és sempre la posta,
i "glatir" com ho fa la bellesa.
L'aigua de la mar hi fa la resta.
diumenge, 19 de juny del 2022
dijous, 16 de juny del 2022
Aurea mediocritas II
Repte poètic visual 300 El cim
dins Relats en català
Abans de pondre's
el sol, promet tornar.
També el meu cor
anhela un cim bessó,
que és contra tot pronòstic.
dissabte, 11 de juny del 2022
Aurea mediocritas
Repte poètic visual 300 El cim
dins Relats en català
El sol ha escollit
l'amor d'igual a igual
per a la posta.
Tenir-ho tot,
al capdavall,
és ben possible.
l'amor d'igual a igual
per a la posta.
Tenir-ho tot,
al capdavall,
és ben possible.
Helena Bonals
Tenir-ho tot,
com tresors amagats
que no et pot prendre ningú.
Tenir-ho tot,
quan ja no et falta res més.
I la vida és un tot
que enlluerna tan bellament
fins i tot per les escletxes.
Carme Rosanas
Sol
Primer enlluerna
rere l'enforcadura.
Després s'amaga.
Xavier Pujol
Un bes com l'or,
només un.
Després,
la foscor.
Jpmerch
Un mort fet pedra,
la silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir
la silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir
que s’endrapa la gran bola de foc.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.
qui sap si...
Un roce de luz
y más tarde la noche.
Aproximación.
Fackel
El sol reflex sobre el paisatge
fins a admirar tot el cel
i les paraules van sorgint
per a ressonar en les oïdes.
Rafael Molero Cruz
dissabte, 4 de juny del 2022
Vents de poesia
Imatge del cartell dins Pexels
El que no es veu
és l'únic que em sacseja,
tu ho recol·lectes.
Helena Bonals
Lo que se siente
agita la mirada.
Alumbramiento.
Fackel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)