En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 4 de juny del 2022

Vents de poesia

Imatge del cartell dins Pexels


El que no es veu
és l'únic que em sacseja,
tu ho recol·lectes.

Helena Bonals

Lo que se siente
agita la mirada.
Alumbramiento.

Fackel

15 comentaris:

  1. Lo que se siente
    agita la mirada.
    Alumbramiento.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco el teu haiku, Fackel! Crec que parles del moment en que crees el poema, gràcies al sentiment.

      Elimina
  2. Molt enginyós el teu haiku, Helena. Recol·lectar sempre és bo i tu ho fas amb els ulls tancats.
    Ets una artista.
    Ara ja en tinc un nou poema editat. Quan pugues ja em diràs alguna cosa sobre ell.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      els recol·lectors sou vosaltres!

      Elimina
    2. Hola, Helena: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el poema de "Quadre a trenc d'alba". M'ho has dit molt bé.
      Cordialment.

      Elimina
  3. Ets una gran recol·lectora de paraules.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      moltes gràcies! He fet filologia, que vol dir amor a les paraules.

      Elimina
  4. Preciosa combinación de haikus.

    Felicidades a ambos
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. M'has fet pensar en Saint-Exupéry "l'essencial és invisible er als ulls" aquest essencial que ens commou i ens sacseja. Ens recolectem. Molt bonic, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      M'inspiro en Kandinsky i el seu "espiritual en l'art".

      Elimina
  6. A més de bona recol·lectora, els saps cuidar molt bé !
    Salut :)

    ResponElimina
  7. Magnífic haiku, Helena! Quantes coses en tan poques paraules!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies!!! El cartell també és meu.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...