D'un vers de Vicicle

Jo em dic: potser.
Malgrat la mà m'ho nega,
el vers floreix.

Tinc el millor:
malgrat el temps en contra,
estic tranquil·la.

Que lent el món

Escriure per matar el temps
o escriure per allargar-lo.
Comptar els minuts per plegar,
o no voler pedre'n ni un
per acabar un llibre.
Tenir el temps venut
o fer servir el lliure albir.
És l'ambivalència en què
ens  movem algunes persones.

Nit de reis

La poesia hauria de servir

per impedir que els nens

es fessin grans,

impedir que es precipitessin

en l’abisme de l’edat adulta.

Jo mateixa hauria

d’haver fet més cas

de Nit de reis,

i m’hauria estalviat

alguna mala estona.

Una poesia que a vegades

només és un paraigua obert

sense pluja,

d’altres un flotador

que arriba tard,

però que sempre

pot arribar a servir.

Relliscar però no caure

Un trajecte de metro

que no s’allarga massa,

una pluja efímera,

perdre el temps a voltes,

no fer règim de tant en tant,

projectar-te en un poema

enmig del que és prosaic.

La inspiració

A vegades la teva ombra
va per davant teu,
anticipant-se al futur.
A vegades va endarrere,
recordant el passat.
I d'altres pràcticament
no fas ombra,
és com quan somieges,
mig desperta,
mig adormida,
i la inspiració t'acompanya
més que mai.

La flor i el fruit

Em quedo amb el sentiment,
viu o congelat.

Visc amb el desig,
hàbil o no.

Somnio amb la idea,
no la realització.

Prefereixo el bon gust,
no la presentació.

M'agrada el que és bo
i no enganya.

El meu pa de cada dia

Fes altres coses que t'omplin.
Tot el dia davant de la pantalla!
Això és un vici, una pèrdua de temps.
És el territori de la mediocritat.

Per què estic colgada de blocs?
The answer is blowing in the wind...