En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 1 de febrer del 2025

Aquell vici impune dels llibres

 


Imatge meva

Un segueix l'altre
com algú a qui estimar.
És peremptori.

a

2 comentaris:

  1. Fackel1 de febrer del 2025, a les 22:32

    Abrí un libro.
    Dentro había otro.
    No pude salir.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas1 de febrer del 2025, a les 22:58

    És que hi ha llibres a tot arreu. No els podem evitar. Jo sovint no puc esperar a acabar-ne un per començar-ne un altre i en llegeixo dos o tres simultàniament, a estones un i a estones l'altre. Golafreria lectora.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...