En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 3 de juliol del 2022

Ara, jo


Mitja vida Poema meu guanyador 
del 1r premi de poesia visual 
de Lliçà d'Amunt


M'autointerpreto: el tema del poema és "una nit d'estiu". "Mitja vida" perquè les vacances ho són, el que permet recuperar-te de l'esforç de tot el curs. I mitja lluna, que es complementa amb l'hamaca que sembla un tall de síndria. Perquè la poesia és en l'escaiença de les coses. L'hamaca com el que és real, de colors, al costat de la lluna blanca sobre el negre, el cel, l'art. L'hamaca rústica, la lluna clàssica. Com una mitja taronja també. Un cop més, tenir-ho tot en una sola imatge.

21 comentaris:

  1. Felicitacions pel premi i pel teu poema visual.
    Una meravella tot!.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps el contenta que estic, sa lluna! És el primer poema visual que faig a la vida.

      Elimina
  2. Enhorabona pel premi, Helena! Molt bonic tot, el,poema visual i la teva interpretació. Les nits d'estiu són inspiradores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Vaig tenir la idea de seguida, i és el primer poema visual que faig, per això no creia que pogués guanyar. Em fa molta il·lusió!

      Elimina
  3. Hola, Helena: Fa unes hores que ho havia vist pel meu mòbil, però ara que he obert l'ordinador, et comente que és molt original aquest "poema visual". Sembla que la lluna es balanceja en el cel en una hamaca. Enhorabona, Helena.
    M'ha agradat molt.
    Cordialment.

    ResponElimina
  4. Muy ingeniosa tú con tu poema. Y es que la luna y sus crecientes y menguantes nos inspiran tanto...Felicidades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Un amic em va dir que és genial, i jo no m'ho creia! En donar-me el premi em van dir que és "meravellós". Tot plegat em fa molt feliç. L'any que ve serà la imatge del cartell de la festa major.

      Elimina
  5. El premi és totalment merescut. Enhorabona i a seguir gronxant els teus somnis a la llum de la lluna.

    ResponElimina
  6. Xavier,
    La lluna i jo sempre anem juntes!

    ResponElimina
  7. Molt encertada la imatge, Helena ! Felicitats pel premi i per la interpretació ;)
    Salut !.
    Últimament veig que se'm perden els missatges al teu blog, no tots acaben sortint... potser també s'agafen vacances ! hehehe

    ResponElimina
  8. Precioso poema visual y muy merecido el premio. Has juntado dos elementos que inspiran mucho: la luna y la hamaca...

    Enhorabuena, Helena
    Un beso enorme

    ResponElimina
  9. Navega la lluna
    en un mar negre,
    plàcid festeig cercant
    un sol que descansa
    a l'altra vora del món.
    Pendent del seu viatge
    l'amant vigila
    temen que s'enfonsi
    entre un guirigall de núvols
    li envia per la seva tranquil•litat
    una xarxa de seguretat,
    amb servei de gronxador
    per si la negra nit
    pinta sense estels
    un viatge avorrit.

    qui sap si...

    ResponElimina
  10. qui sap si...,
    que es gronxi la lluna en l'hamaca, té molt de sentit!

    ResponElimina
  11. Mitja vida és somiar, i l'altra mitja, dormir. Enhorabona pel premi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      dormir i somniar són el mateix, pràcticament.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  12. Enhorabona, Helena. Un poema visual molt potent, ple de suggeriments. Abans de tot comentari, la imatge ja enganxa, amb la lluna cercant l'hamaca (o l'hamaca oferint-se a la lluna). La glossa obre nous camins a la imaginació, però no els exhaureix pas.

    ResponElimina
  13. M'agrada això de "la lluna cercant l'hamaca (o l'hamaca oferint-se a la lluna)"!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...