Esta idea que reflejas me obsesiona unas veces, otras me perturba, otras me resulta divertida. Tengo la impresión de que la vida es un bumerán en muchos sentidos.
Cada passa m'apropa i m'allunya, m'apropa al futur incert i va naixent el desig, m'allunya del passat carregat de records i anhels perduts. Camino per un fil estret i a cada pas sento mes pesada una banda i més absent l'altra. A cada pas et cerco i teixeixo silencis, cercant l'esclat de la mirada tan a prop que siguem l'un amb l'altre la passa i el ressò.
El pasado a veces se repite una y otra vez hasta que aprendemos la lección y entonces llega un futuro incierto pero libre de los condicionamientos del ayer.
Està bé això del "passat precursor" que "posterga el futur". El temps va només en una direcció, però les escales i els camins es poden fer en dos sentits. Fent broma, m'has recordat els anuncis de fons d'inversió bancaris, que presumien de bons rendiments fins a la data, però sempre es curaven en salut advertint que "les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures". Com la vida, vaja.
I entremig, aquests instant present que és el que més compta!
ResponEliminaCarme,
ResponElimina"Melmelada ahir, melmelada demà, per a quan melmelada avui?", deia un llibre d'autoajuda que em va agradar molt.
Un pas entre l'ahir i el demà, tu.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Entre l'ahir i el demà jo mateixa, sa lluna.
Elimina"Espero al replà
ResponEliminael que vindrà demà."
I en aquest "espero" hi ha el viure intensament.
Això del replà és molt bo per parlar del present, Xavier.
EliminaEsta idea que reflejas me obsesiona unas veces, otras me perturba, otras me resulta divertida. Tengo la impresión de que la vida es un bumerán en muchos sentidos.
ResponEliminaQue curiós això que dius, Fackel.
EliminaCada passa m'apropa
ResponEliminai m'allunya,
m'apropa al futur incert
i va naixent el desig,
m'allunya del passat
carregat de records
i anhels perduts.
Camino per un fil estret
i a cada pas sento
mes pesada una banda
i més absent l'altra.
A cada pas et cerco
i teixeixo silencis,
cercant l'esclat de la mirada
tan a prop
que siguem l'un amb l'altre
la passa i el ressò.
Qui sap si...,
EliminaEn cada comentari fas un poema, hi tens molta facilitat!
El pasado a veces se repite una y otra vez hasta que aprendemos la lección y entonces llega un futuro incierto pero libre de los condicionamientos del ayer.
ResponEliminaUn beso
Ana,
EliminaL'experiència serveix per alguna cosa.
Primero el comentario desapareció. Felizmente ha vuelto a aparecer.
ResponEliminaQué bien.
Un beso grande
Darrerament el blogger no va gaire bé!
EliminaUn petó, Ana!
Confirma que entre el passat i el futur hi ha més del que hom pensa. Passat i futur estan ajornats. És així.
ResponEliminaCordialment.
Passat i futur cercant el terme mig del present, Rafael.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaUn camí de doble direcció ... per triar !!
ResponEliminaSalut ;)
Molt ben interpretat, Artur!
EliminaAixí doncs, el present és al replà? Mira, ho trobo una bona manera de controlar passat i futur.
ResponEliminaAbraçades, Helena!
Sí, la experiencia sirve, por supuesto, Helena
ResponEliminaAna,
Eliminal'experiència és un grau!
Està bé això del "passat precursor" que "posterga el futur". El temps va només en una direcció, però les escales i els camins es poden fer en dos sentits. Fent broma, m'has recordat els anuncis de fons d'inversió bancaris, que presumien de bons rendiments fins a la data, però sempre es curaven en salut advertint que "les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures". Com la vida, vaja.
ResponEliminaGràcies, Ramon! El verb "postergar" és freqüent en la meva vida.
Elimina