En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 28 de maig del 2022

I sentir com ahir


BLANCA, Francesc Roca Unbert dins 

Tot el que et du
fins aquí, també et porta
molt més enllà.
El passat precursor, 
que posterga el futur.

24 comentaris:

  1. I entremig, aquests instant present que és el que més compta!

    ResponElimina
  2. Carme,
    "Melmelada ahir, melmelada demà, per a quan melmelada avui?", deia un llibre d'autoajuda que em va agradar molt.

    ResponElimina
  3. Un pas entre l'ahir i el demà, tu.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  4. "Espero al replà
    el que vindrà demà."
    I en aquest "espero" hi ha el viure intensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del replà és molt bo per parlar del present, Xavier.

      Elimina
  5. Esta idea que reflejas me obsesiona unas veces, otras me perturba, otras me resulta divertida. Tengo la impresión de que la vida es un bumerán en muchos sentidos.

    ResponElimina
  6. Cada passa m'apropa
    i m'allunya,
    m'apropa al futur incert
    i va naixent el desig,
    m'allunya del passat
    carregat de records
    i anhels perduts.
    Camino per un fil estret
    i a cada pas sento
    mes pesada una banda
    i més absent l'altra.
    A cada pas et cerco
    i teixeixo silencis,
    cercant l'esclat de la mirada
    tan a prop
    que siguem l'un amb l'altre
    la passa i el ressò.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap si...,
      En cada comentari fas un poema, hi tens molta facilitat!

      Elimina
  7. El pasado a veces se repite una y otra vez hasta que aprendemos la lección y entonces llega un futuro incierto pero libre de los condicionamientos del ayer.

    Un beso

    ResponElimina
  8. Primero el comentario desapareció. Felizmente ha vuelto a aparecer.

    Qué bien.

    Un beso grande

    ResponElimina
  9. Confirma que entre el passat i el futur hi ha més del que hom pensa. Passat i futur estan ajornats. És així.
    Cordialment.

    ResponElimina
  10. Un camí de doble direcció ... per triar !!
    Salut ;)

    ResponElimina
  11. Així doncs, el present és al replà? Mira, ho trobo una bona manera de controlar passat i futur.
    Abraçades, Helena!

    ResponElimina
  12. Sí, la experiencia sirve, por supuesto, Helena

    ResponElimina
  13. Està bé això del "passat precursor" que "posterga el futur". El temps va només en una direcció, però les escales i els camins es poden fer en dos sentits. Fent broma, m'has recordat els anuncis de fons d'inversió bancaris, que presumien de bons rendiments fins a la data, però sempre es curaven en salut advertint que "les rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures". Com la vida, vaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ramon! El verb "postergar" és freqüent en la meva vida.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...