En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 21 de maig de 2022

Tocats pel foc


Ningú no creu,
sense el foc del lector,
en l'art dels llibres.


Els llibres prenen
en la pròpia vida,
tot fent-te viure.


Sols has d'obrir,
per poder alliberar-te,
pel mig un llibre.



Rere la boira,
aquest sol esclatant
de joventut.


Tancat, promesa.
Quan finalment ja l'obres,
esclat de llum.

Carme Rosanas

15 comentaris:

  1. Soc la Carme!

    Tancat, promesa.
    Quan finalment ja l'obres,
    esclat de llum.

    ResponElimina
  2. Carme,
    M'agrada molt, has fet una bona síntesi de tots els haikus. Em meravella la teva capacitat d'improvisació!

    ResponElimina
  3. Cascada de haikus vindicadores del libro. Para cierta generación a la que pertenezco (aquel alma de los 60 aún tiene rescoldos dentro de uno) el libro fue un camino. Lástima que entonces no comprendiera cuanto en ellos se decía. Acaso por ello ahora releo como si leyera por primera vez. Y me sorprendo que el libro que también soy yo sepa leerlo mejor que en otros tiempos.

    Voy a ver por la red qué es Literal. Hubo un tiempo en que se editó una gran revista titulada Lateral, suena parecido pero no es lo mismo. Por cierto esos juegos de ilustración me maravillan. ¿De quién son obra? ¿También de Carme Rosanes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel, que jo sàpiga la Carme no fa disseny gràfic!
      Jo també rellegeixo i hi trobo moltes coses noves.

      Elimina
  4. Haikus maravillosos sobre el libro, Helena. El libro es un mundo que solo existe cuando lo abrimos y no leemos. En caso contrario ese mundo permanece dormido en la inmensidad del tiempo.

    Preciosas las imágenes también.

    Un beso
    Felicidades

    ResponElimina
  5. És com si els llibres visqueren dins de la teua inspiració. Els llibres viuen dins de tu. Imatges impactants. La imatge que més m'ha agradat és del cadenat, tan original.
    Ja en tinc un nou poema, titulat "Passejant per les estacions", ja em diràs quan pugues.
    Que passes una bona vesprada.
    Cordialment.
    Rafael Molero

    ResponElimina
  6. Molt ben dit, Helena i Carme, i molt il·lustratives les imatges. Els llibres són flama i són llum, són saba i són flor, i és clar que al darrere hi ha unes arrels, un/a autor/a que hi posa la saba i la guspira que els fa més o menys bons; però sense l'escalf, el foc, dels lectors, serien una eina ben galdosa.

    ResponElimina
  7. Els llibres són com una bombeta que ha de ser encesa pel lector, com uns llumins que han de cremar, Ramon.

    ResponElimina
  8. Obrir-los, olorar-los i llegir-los.

    Com m'agraden els vostres haikus!.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt d'olorar els llibres, sa lluna! Sobretot quan són nous.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  9. Molt bons tots els haikus que lliguen perfectameny amb les fotografies de poesia visual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier! És veritat que hi ha molts dissenys que són poesia visual, la frontera és molt borrosa.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...