En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 4 de maig de 2022

Recança

 Cada migdia que perds és un migdia que no torna

(dins l'anunci de Free damm)



Cada amor que oblides
és un amor que mor.
Cada obra que no escoltes
és art que no diu res.
Cada llibre que no llegeixes
és una trobada que no vius.
Cada instant que perds
no retorna mai més.

14 comentaris:

  1. M'agrada el plantejament del teu poema, sempre tenim recances de les coses no fetes, no sentides, no viscudes.

    Em fas pensar que també podria ser un poema amb el plantejament contrari, cada amor que recordes, cada llibre que llegeixes, cada instant que omples.... o potser no cal, perquè implicitament tot això ja hi és.

    ResponElimina
  2. Molt ben reflexionat, Helena, però és que... no tenim temps de tot, tampoc.
    Abraçada!

    ResponElimina
  3. Això es pot aplicar a tot, fins i tot als sentiments, cada instant que perds ja no torna ni tan sols es recorda.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "In memory love lasts forever" ( dins El pacient anglès), sa lluna!

      Elimina
  4. No puedo decir que no a cada afirmación que haces sobre una negación. Y la lista podría ampliarse, pero tal como está se acepta.

    (No sé qué es Free damm, ¿la cerveza? Pero se habrán quedado calvos los publicitarios...La publicidad es antitética con la poesía)

    ResponElimina
  5. Fackel,
    No hi estic d'acord. Aquest anunci de cervesa és poesia, molts anuncis d'Audi són poesia, per això quan algú em diu que no pot entrar en la poesia ho puc desmentir.

    ResponElimina
  6. Ja que cites un anunci de cervesa, et seguiré el corrent.
    Cada cervesa que no et beus és un instant d'amargor refrescant que et perds.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo, Xavier! El gust amarg de la cervesa, com la vida...

      Elimina
  7. Un poema que t'enforteix el cor. La realitat de la vida. L'última frase està molt ben encertada.
    M'ha agradat com el planteges tot.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
  8. Rafael,
    Moltes gràcies, però cap és tan bona com la que m'inspira!

    ResponElimina
  9. El poema enuncia verdades irrefutables. En ese sentido es un poema que aporta certidumbres. Algo muy necesario en estos tiempos.

    Yo encuentro poesía en algunos anuncios publicitarios. Otra cosa es cómo se utiliza el anuncio...

    ResponElimina
  10. Grans veritats, Helena. I com més vells ens fem, més recances tenim de no haver pogut abastar tantes coses, d'haver-ne omès o obviat tantes, de no haver gosat, de no haver pogut, de no haver volgut... Això ens afaiçona tant com el bagatge de tot allò (de bo o de dolent) que sí que hem fet.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...