Cada migdia que perds és un migdia que no torna
(dins l'anunci de Free damm)
Cada amor que oblides
és un amor que mor.
Cada obra que no escoltes
és art que no diu res.
Cada llibre que no llegeixes
és una trobada que no vius.
Cada instant que perds
no retorna mai més.
M'agrada el plantejament del teu poema, sempre tenim recances de les coses no fetes, no sentides, no viscudes.
ResponEliminaEm fas pensar que també podria ser un poema amb el plantejament contrari, cada amor que recordes, cada llibre que llegeixes, cada instant que omples.... o potser no cal, perquè implicitament tot això ja hi és.
Sí, tot es pot veure de més d'un costat, Carme.
EliminaMolt ben reflexionat, Helena, però és que... no tenim temps de tot, tampoc.
ResponEliminaAbraçada!
Jo vull tenir-ho tot, Teresa!
EliminaAixò es pot aplicar a tot, fins i tot als sentiments, cada instant que perds ja no torna ni tan sols es recorda.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
"In memory love lasts forever" ( dins El pacient anglès), sa lluna!
EliminaNo puedo decir que no a cada afirmación que haces sobre una negación. Y la lista podría ampliarse, pero tal como está se acepta.
ResponElimina(No sé qué es Free damm, ¿la cerveza? Pero se habrán quedado calvos los publicitarios...La publicidad es antitética con la poesía)
Fackel,
ResponEliminaNo hi estic d'acord. Aquest anunci de cervesa és poesia, molts anuncis d'Audi són poesia, per això quan algú em diu que no pot entrar en la poesia ho puc desmentir.
Ja que cites un anunci de cervesa, et seguiré el corrent.
ResponEliminaCada cervesa que no et beus és un instant d'amargor refrescant que et perds.
Molt bo, Xavier! El gust amarg de la cervesa, com la vida...
EliminaUn poema que t'enforteix el cor. La realitat de la vida. L'última frase està molt ben encertada.
ResponEliminaM'ha agradat com el planteges tot.
Cordialment.
Rafael
Rafael,
ResponEliminaMoltes gràcies, però cap és tan bona com la que m'inspira!
El poema enuncia verdades irrefutables. En ese sentido es un poema que aporta certidumbres. Algo muy necesario en estos tiempos.
ResponEliminaYo encuentro poesía en algunos anuncios publicitarios. Otra cosa es cómo se utiliza el anuncio...
Ana,
EliminaJo també trobo poesia en els anuncis, com en les cançons.
Grans veritats, Helena. I com més vells ens fem, més recances tenim de no haver pogut abastar tantes coses, d'haver-ne omès o obviat tantes, de no haver gosat, de no haver pogut, de no haver volgut... Això ens afaiçona tant com el bagatge de tot allò (de bo o de dolent) que sí que hem fet.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaJo voldria no haver tingut segons quina experiència, però també trobo a faltar certes vivències.