En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 22 de juliol del 2021

Tenyit de fosc

Alfauzikri dins Pexels

Com l'anar a peu,
entre el cel i la terra,
vell, però amb bambes.

16 comentaris:

  1. És eteri, entre els núvols i un buf de vent.
    Eteri, núvols i vent, i malgrat el vent, tocant lleugerament a terra amb les bambes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, això que dius és com la marinada que ens arribava a Les Voltes de Calella, dimarts passat!
      "Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen": això deia el millor Kafka que llegit mai, el que dius m'ho recorda! Això de tocar lleugerament a terra amb les bambes" sobretot.

      Elimina
  2. Vas a peu, però mires al cel.
    Voles pel cel però amb els peus fregant la terra.
    La saviesa de la vellesa amb l'humilitat, amb bambes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has copsat molt bé, Carme! És "tenyit de fosc", a més, perquè és un fals negre, felicitat malgrat tot.

      Elimina
  3. Per als de Lleida: "vell però amb keds"

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquesta paraula, Xavier!

      Elimina
    2. Era una marca de vambes. Jo de nen n'havia tingut per anar de colònies.

      Elimina
    3. Keds era una marca de vambes o Wamba és una marca de keds? He, he, he… convertir els noms propis en noms comuns té aquestes coses divertides.

      Jo com que vaig estar a Lleida dos cursos, si que coneixia la seva manera de dir-ho.

      Elimina
  4. Una foto molt suggeridora.
    Les bambes al ser tan còmodes sembla que no toquis a terra.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  5. Amb comoditat, farem més bon camí !.
    Bon estiu :)

    ResponElimina
  6. Més vell que l'anar a peu... Les vambes són més modernes, abans hi havia les xiruques i abans les espardenyes. Totes per tocar de peus a terra i no fer-s'hi mal mentre mirem objectius més aeris i eteris. M'agrada la frase de Kafka, que no coneixia. I la fosca anuncia la claror.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Sort que les nostres dues cames del davant ja no toquen de peus a terra!

      Elimina
    2. I tant! Però en alguns intel·lectuals i/o polítics, no és tan clar que hagin assolit aquest nivell evolutiu.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...