En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 13 de setembre del 2020

Jo també


  AGUS Isla de Cabrera "Suances" 


Més enllà de l'illa del tresor,
tot ha estat molt ennuvolat.
Però, per fortuna, sense llamps.
I de mica en mica 
he anat recuperant
l'horitzó perdut.
Sóc una negació del destí,
visc una felicitat de propina.

16 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      a vegades la infelicitat també és una mica present en el tresor, però estic d'acord amb tu.

      Elimina
  2. Pot ser que la felicitat sempre sigui una propina, una gran propina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Això de la propina ho agafo de Pla, i ho he repetit en alguns poemes com Pla en la seva obra. No estic massa inspirada!

      Elimina
    2. Escollir grans idees de grans escriptors també és inspiració

      Elimina
    3. Alfonso,
      l'important és la idea interior, que fa que copiar no sigui cap plagi.

      Elimina
  3. Pensava com l'Alfonso. Tota felicitat és de propina. O al menys jo ho visc així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, tota felicitat és de propina. El normal és ser infeliç.

      Elimina
    2. Entre la felicitat i la infelicitat hi ha un espai molt gran i cap té un valor absolut

      Elimina
  4. La felicitat és un tresor que es deu agarrar perquè no es perga. Pot ser propina de l'illa, on t'has inspirat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el teu comentari, Rafael! Ho sintetitza tot. La propina és en la poesia.

      Elimina
  5. Quan es pot recuperar alguns horitzons perduts, val la pena gaudir-ne. I si per postres ens donen la propina de la felicitat, doncs no direm que no!

    ResponElimina
  6. Ser feliç: que la darrera ametlla de la bossa no sigui amarga.

    Petons, amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta:
      o que la darrera ametlla sigui tan bona com la primera! Començar bé i deixar un bon regust de boca...

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...