En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 15 d’agost del 2020

Tu, també?


ROSANAS, Carme, Relats d'estiu del mes d'agost
 

Pot verdejar

sense trepitjar el terra

el meu amor.

No cerqueu les arrels

en les convencions.

(Helena Bonals)


L'amoR és Roma

com el sostre és el terra

quan et capgires.

Som la convenció

de la terra i l'aigua.

(Kefas)


21 comentaris:

  1. En les convencions no arrela res, i als sentiments més autèntics i més sincers, no els agraden gaire o gens les convencions. I també em fa molta gràcia que hagis utilitzat aquesta paraula, perquè precisament aquesta cúpula és feta per a fer-hi convencions. Tronem a jugar amb la polisèmia dels mots. Tant li fa si quan el tries n'ets conscient o no. Això és la poesia. Un aplaudiment, Helena!

    Havia deixat un comentari ahir i veig que no va quedar... de vegades em descuido el darrer clic, es veu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Les casualitats fan poesia. L'escaiença, encara que jo no en sabia res, d'això que dius.

      Elimina
  2. Hi ha poca vegetació aèria, però existeix, com els clavellets al ferro dels balcons, per exemple. Però una cosa bella pot arrelar i no forçosament en les convencions, perquè hi ha altres formes de viure.
    Una abraçada, Helena, i felicitats per demà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      moltes gràcies, pel comentari, i per la felicitació. A tu també et felicito!

      Elimina
    2. Amb convencions o sense, tu no ets convenlional.
      Demà és la patrona d'Escaló a la Vall d'Àneu.
      Per molts anys Helena

      Elimina
    3. Xavier,
      Què vol dir convenlional?
      No faré anys, és el meu sant! Gràcies!!!

      Elimina
    4. Convenlional en aquest context volia dir convencional.
      Ja ho he entès que és el teu sant. Els antics diem igualment "per molts anys"

      Elimina
    5. Doncs en vida teva, Xavier! Moltes gràcies!

      Elimina
  3. Moltes felicitats, Helena!! Que passis un bon dia! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! Aquest any m'han felicitat moltes persones!

      Elimina
  4. Felicitats, Helena! (avui sí, puntual, seguint la "convenció").

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      em fa molta il·lusió aquesta convenció! Moltes gràcies!

      Elimina
  5. Amor de volada :)
    Felicitats , pel poema i pel teu dia !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Molt bona això de l'"amor de volada"! És ben bé així. I moltes gràcies!

      Elimina
  6. Quin poema més original i amb molta disposició. Felicitacions pel teu sant i que el passes bé.
    En la foto en la Costa Brava, estàs molt bé i molt bonica.
    Salutacions...
    Rafael

    ResponElimina
  7. Felicitats endarrerides, Helena, i felicitats per dir tant amb tan poques paraules. M'han dit que el nom de la meva neta Elna ve d'Helena. Ho hauré d'investigar.

    ResponElimina
  8. L'amoR és Roma
    com el sostre és el terra
    quan et capgires.
    Som la convenció
    de la terra i l'aigua.

    Felicitats capvuitades, torxa!

    kefas


    ResponElimina
  9. M'ha agradat molt el poema. Ben cert, una planta, una vida pot arrelar en molts llocs; fins entre les escletxes de l'asfalt hi broten flors... Com més vell em faig, més m'adono que no ens cal ser sempre tan convencionals, que l'originalitat pot ser un repte assumit amb elegància. I l'art ha de ser arriscat, la convenció és per als imitadors, els epígons. Els teus versos tenen la virtut de fer-me adés somriure, adés fer-me pensar, sovint ambdues coses. Gràcies!
    Feia dies que estava enfeinat (i recentment, de viatge: acabo de tornar) i se'm va passar de felicitar-te pèl teu sant. però com que "tots els sants tenen vuitada", doncs per molts anys (jo també tinc una edat per dir-ho així: que per molts anys puguis celebrar la teva onomàstica).

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...