En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 12 de juny del 2013

L'important...


Què és un nom?
 La rosa no deixaria d'esparcir la seva dolça aroma
encara que s'anomenés d'una altra manera.

William Sakespeare. Romeo i Julieta

és estimar?
És l'enamorament?
O estar en vena?
La rosa fa de rosa
amb espines o sense.

26 comentaris:

  1. Helena, Excelsa, anem sempre a la recerca de l'amor pur, simple
    i profund, no?
    '¡No le toques ya más,
    que así es la rosa!'
    Cert que
    'la rosa no deixaria d'esparcir la seva dolça aroma
    encara que s'anomenés d'una altra manera.'

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      m'agrada molt aquesta cita de Shakespeare. Salvador Oliva deia que és un avenç de l'estructuralisme i la diferència entre significant i significat.

      Elimina
    2. Helena, tota l'obra de Shakespeare dóna molt per a reflexionar sobre l'estructuralisme; i d'una manera especial els seus personatges, precisament el significant i significat d'aquests personatges.
      El proper diumenge, 16 de juny, a la cadena de televisió Intereconomía, el programa 'Lágrimas en la lluvia' estarà dedicat a Shakespeare.
      http://www.runisp.es/juanmanueldeprada/

      Elimina
    3. Gràcies per la recomanació, Abel, però prècticament no veig la tele!

      Elimina
    4. Helena, fes alguna excepció, sigues una miqueta versàtil...
      Aqueix programa de diumenge a la tarda, aquesta vegada te'l recomano!

      Elimina
    5. Segurament vindrà un amic a casa i no podré estar per la tele.

      Elimina
  2. L'amor no calla
    desfullades les roses
    es perd l'essència.
    Raïm sense la grana
    té una dolçor espessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La rosa pot
      no tenir cap espina,
      però sense pètals,
      perdrà la bellesa
      i es quedarà amb el nom.

      Elimina
    2. Rosa englantina,
      pansida, sense espines,
      colors ni flaire:
      fins el nom et prendrien
      pugons i papaorelles.

      Elimina
    3. La rosa passaria de llir a card... molt bon poema, Ramon.

      Elimina
  3. "Una rosa és una rosa, és una rosa", que deia Gertrude Stein.

    ResponElimina
  4. La rosa és el perfum dels enamorats.

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada la delicadesa del Petit Príncep cap a la seua rosa, i punxes en tenia, segur (hi ha roses sense punxes?), però era la seua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roses sense punxes, com raïm sense llavors, per què no?

      Elimina
  6. Ohhh, estàs enamorada Helena?? :D L'amor sense espines crec que no seria amor! Ptons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      diguem-ne que tinc un sol per reflectir. L'amor sense espines, com la rosa blava, és una mica bleda, ho admeto, però la idea del poema és que la rosa seria rosa encara que no tingués espines.

      Elimina
  7. Has pensat Helena que potser la rosa no existira si no tinguera un nom? és a dir que no sabríem que existeix o existira i no existiria per a nosaltres, com si no hi haguera roses, tot i que sentiríem la seua olor, i la percebríem com una olor de la terra o de qualsevol altra cosa?
    Allò simbòlic té la força del no-res, Déu és això, no-res, amb la força immensa d'allò feble, d'allò que no hi és, el buit, el No-res, la il·lusió, la meta al final del camí que ens fa seguir i només amb ella seguim, el símbol, el Símbol.

    Petons i salutacions des de València

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      el nom és el senyal de l'ànima d'una persona, i també ho deu ser de l'existència de la rosa.

      Elimina
  8. ....el nom no és tant important....
    sap la rosa que li diuen rosa ?
    i en canvi ens regala el seu perfum i bellesa igualment !!
    Bon dia, poeta !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      quan era petita em volia dir Rosa! Ara em vull dir Helena. El nom sí que és important, de totes maneres!

      Elimina
    2. i tant si és Rosa com Helena....gaudim de la teva poesia !

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...