Dels colors de la dolenteria... "Primigènia, em vas dir que jo era dolent i ara sospito que la dolenta ets tu... La meva dolenteria només és un conjunt d'entremaliadures per a demostrar-te lo molt que t'estimo."
La musa Primigènia és la preferida, al temps que és la que més em fa patir. Té un caràcter molt fort. La més dolça i suau de totes és la Romàntica. En ella no hi ha gens de malícia ni dolenteria...tota eufemisme!
Hi ha maldat i hi ha persones dolentes. El passat i el present ens posen molts exemples. Però aquesta generalització no és justa per tota la resta de persones perquè posa a tothom en el mateix sac. I no és el mateix equivocar-se que, posem pel cas, ser un torturador.
Tens raó, Consol. Gràcies. Em costa de distingir a vegades. Però, per exemple, no sé veure la diferència entre els espectacles de toros i els dels lleons romans. I a la meva família n'hi havia que els agradaven els toros. Només per això no puc estimar una persona. No ho puc entendre.
Jo tampoc veig la diferència entre els toros i els lleons. Hi ha moltes qüestions en el funcionament de la nostra societat que no compartim ni acceptem. Quan això passa amb una persona que estimem és difícil gestionar-ho perquè queden involucrats els sentiments. Ens queda ser honestos amb nosaltres mateixos.
Pots equivocar-te i fer mal, del tot inconscientment... pots fer i dir coses amb la millor de les intencions i ser mal-interpretada, no depen solament d'un mateix el resultat produit... Diferent és , quan ho busques....llavors si, que pots dir "sóc dolenta" o bé que t'ho diguin.... i s'ha d'intentar aconseguir la saviesa per distingir-ho...
M'he equivocat mil vegades i sempre que ho feia em pensava que era dolenta. Entenc què vols dir, però equivocar-se és humà i la bondat mai no és absoluta. El que em tranquil·litza és el que diu l'Artur, no fer-ho conscientment. "Everybody hurts"...
Helena, el fet de que d'altres persones reconeguin la teva virtut t'ha de fer sentir pletòrica i t'ha d'emplenar de satisfacció. Jo també et tinc en molt bon concepte, diàfana com la lluna plena d'ahir, segur que no tens necessittat de practicar cap eufemisme!
Jpmerch, en el moment de fer aquest poema no em sento pas culpable, és el record d'un sentiment, arrel d'alguna acció dolenta del passat, amb el qual l'elaboro.
Vale, però també podria ser "m'he equivocat". Es pot fer mal sense ser-ne conscient o sense pretendre perjudicar a ningú. O això penso!
ResponEliminaEs pot fer mal amb una innocència perversa, Igor. És el que penso, almenys, quan ho veig tot del color més fosc.
EliminaDels colors de la dolenteria...
ResponElimina"Primigènia, em vas dir que jo era dolent i ara sospito que la dolenta ets tu... La meva dolenteria només és un conjunt d'entremaliadures per a demostrar-te lo molt que t'estimo."
M'agrada aquesta paraula, "Primigènia"! Dolent no ho sé pas, però divertit sí!
EliminaLa musa Primigènia és la preferida, al temps que és la que més em fa patir. Té un caràcter molt fort.
EliminaLa més dolça i suau de totes és la Romàntica. En ella no hi ha gens de malícia ni dolenteria...tota eufemisme!
Hi ha maldat i hi ha persones dolentes. El passat i el present ens posen molts exemples. Però aquesta generalització no és justa per tota la resta de persones perquè posa a tothom en el mateix sac. I no és el mateix equivocar-se que, posem pel cas, ser un torturador.
ResponEliminaTens raó, Consol. Gràcies. Em costa de distingir a vegades. Però, per exemple, no sé veure la diferència entre els espectacles de toros i els dels lleons romans. I a la meva família n'hi havia que els agradaven els toros. Només per això no puc estimar una persona. No ho puc entendre.
EliminaJo tampoc veig la diferència entre els toros i els lleons. Hi ha moltes qüestions en el funcionament de la nostra societat que no compartim ni acceptem. Quan això passa amb una persona que estimem és difícil gestionar-ho perquè queden involucrats els sentiments. Ens queda ser honestos amb nosaltres mateixos.
EliminaPots equivocar-te i fer mal, del tot inconscientment... pots fer i dir coses amb la millor de les intencions i ser mal-interpretada, no depen solament d'un mateix el resultat produit... Diferent és , quan ho busques....llavors si, que pots dir "sóc dolenta" o bé que t'ho diguin.... i s'ha d'intentar aconseguir la saviesa per distingir-ho...
ResponEliminaLa teva saviesa hauria de tenir jo, Artur!
EliminaM'he equivocat mil vegades i sempre que ho feia em pensava que era dolenta. Entenc què vols dir, però equivocar-se és humà i la bondat mai no és absoluta. El que em tranquil·litza és el que diu l'Artur, no fer-ho conscientment. "Everybody hurts"...
ResponEliminaSílvia,
Eliminajo també entenc el que dieu, però em sento culpable!
Jo procuro sentir-me investit de dignitat en cada moment de la meva vida.
ResponEliminaJo també, anònim, m'agrada de fer honor al meu cognom, però, tot i que més d'una persona a la vida m'ha dit que sóc una santa, no me'n sento.
EliminaHelena, el fet de que d'altres persones reconeguin la teva virtut t'ha de fer sentir pletòrica i t'ha d'emplenar de satisfacció.
EliminaJo també et tinc en molt bon concepte, diàfana com la lluna plena d'ahir, segur que no tens necessittat de practicar cap eufemisme!
Moltes gràcies, Abel! Com la lluna d'ahir!
EliminaPerò, has sigut dolenta o 《i》molt dolenta《/i》?
ResponEliminaJpmerch,
Eliminaen el moment de fer aquest poema no em sento pas culpable, és el record d'un sentiment, arrel d'alguna acció dolenta del passat, amb el qual l'elaboro.
Recorda el que et diré Helena, el yin o el bé es proclama i se sent, i el yang o mal es calla i se sent i es pensa.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminaperò el yang també es deu poder guardar dins d'un poema! Tampoc em llegeix tanta gent!