En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 12 de març del 2013

Finals infinits

TÀPIES, Antoni. Infinit, 1988


Llibres esperant de ser llegits,
llibres en el record d'haver-los fruït.
I el punt que senyala el moment actual,
les nostres ganes de viure
per poder saber el final obert de l'obra.

23 comentaris:

  1. Sempre llegint, sempre vivint, vivint vides i pensaments de propina...

    ResponElimina
  2. Carme,
    sí, el que llegeixes és una mena de felicitat afegida.

    ResponElimina
  3. Llibres que rellegim encara que en sapiguem el final, llibres que ens marquen un abans i un després... La metafora del punt m'agrada moltíssim. De vegades em salto el punt i llegeixo l'última pàgina per curiositat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      en això del punt m'he inspirat en una quellegista que deia que el punt és el símbol de la nostra esperança que la vida continuarà.

      Elimina
  4. Cada dia, Helena, llegim un llibre, en el moment de gitar-nos al llit (busca la paraula git i et trobaràs amb una sorpresa), en el moment de gitar-nos morim, el mal ens lleva la vida i caiem en el somni, el passat són llibres ja llegit des de la inconsciència, el present llibres en les prestatgeries prestos per a ser llegits al matí següent donant les gràcies a la vida per poder-los tastar una altra vegada, un nou llibre, una nova experiència, la vida, per a mal o per a bé.

    Una abraçada sempre amiga des de València de

    Vicent

    ResponElimina
  5. No, gitar és i mira-ho al diccionari d'Acover i Moll, al nostre valencià normalitzat ix també, és anar els ocells al niu per a dormir. Es una paraula que s'ha fet servir tota la vida ací a València per a dir anar a dormir, o posar-se al llit.
    Veus, mai no et gitaràs sense aprendre una cosa "más".

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, clar, és que estem parlant d'una llengua viva i la mateixa.
      Misteris del llenguatge! ;-)

      Elimina
  6. El que et dóna la realitat de la criollitat de les terres catalano-valencianes de València.

    Una abraçada ben catalano-valenciana

    Vicent

    ResponElimina
  7. Gitar es fa servir també al català occidental, com a llançar o llençar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah,Vicent, i també anar-se'n al llit!
      Me'n vaig a gitar... ho diem popularment a Ponent.

      Elimina
  8. Finals infinits: sí, Helena, com deia Wittgenstein, "el subjecte és el límit del món"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim:
      m'agrada aquesta frase. Margarit diu que els finals són sempre mals finals. Espero que no sigui veritat.

      Elimina
    2. Helena, si un sap somiar com cal, sempre estarà vorejant els límits...
      I saps? cal fer atenció al senyal, no perdre'l!
      Cada dia que passa em trobo
      més perplex i esmaperdut.
      I noto que perdo els referents,
      i els senyals; el senyal, com Margarit...

      Elimina
    3. M'agrada de vorejar els límits, de conservar el senyal tot somniant!

      Elimina
  9. Oh, Helena, ets gairebé perfecta! Com ho fas? T'envejo!

    ResponElimina
  10. Mmmm... la biblioteca t'inspira molt eh?? :)) M'encanta la idea del punt del llibre que sempre marca el temps actual (encara que hi ha vegades que a mi els punts de llibre se'm queden atrapats en el temps en una pàgina i no hi ha manera, hehehe!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La biblioteca m'inspira molt, Alba, com a Kafka el món de les lleis on treballava (no pretenc de comparar-m'hi, però!).

      Elimina
  11. La clau de volta dels temps, dels que queden atrapats en un instant, dels infinits, dels que s'esmunyen inexorablement dia a dia... el secret rau en fer un viatge al passat per a entendre les essències de Kronos, Aión i Kairós.
    Cada batec és un trànsit,
    el temps es rebrega en cada moment...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Disculpa, anònim, què són Kronos, Aión i Kairós?
      És veritat que cada batec és un trànsit.

      Elimina
  12. Helena, la teva excel·lència no t'autoritza a demanar-me disculpes...
    D'allò que són Kronos, Aión i Kairós en dono les pistes al preàmbul: '...atrapats en un instant, dels infinits, dels que s'esmunyen inexorablement dia a dia'.
    Ho entendràs millor llegint "Los pliegues del tiempo: Kronos, Aión y Kairós." > http://www.artediez.es/exchange/kronos/tiempo.pdf

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...