En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 28 d’agost del 2012

Alguna cosa es perdria
si renunciessis al sentiment,
deixessis de llegir entre versos,
de lluitar contra la buidor,
o si canviessis de tren per anar més ràpid.

10 comentaris:

  1. Efectívament, una de les coses que s'aprén en un anàlisi és que cadascun ha de tenir el seu tempo, ha de donar-se el seu temps per al sentiment o allò que ell considere el més inherent a ell mateix i per això moltes altres disciplines diuen que la psicoanàlisi és molt efectiva però a llarg temps amb la qual cosa intenten llevar-la de la seguretat social, en un món on el pensat i fet, el self service, el fas food acampa en aquests moments d'imperatiu patern de gaudi i velocitat, el fruix-ne! el gaudix-ne! a tota costa, el accelera més i més! ens porten per camins del gaudi, per camins en cert temps necessaris per la seua falta aleshores i hui ja embotats d'ells, entabuixats d'ells estem, com el fumador que no es conforma amb fumar-se quinze o vint cigarretes al dia i enceta tots els dies tres paquets, hem quedat embafats de manca de sentiments, del buit i la velocitat del gaudi adés necessari però...

    Bé et done una abraçada russafenca-valenciana-estiuenca i et dic fins demà.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, efectivament, el fast food, com l'usar i tirar, no m'agraden. Sóc conservadora en aquest sentit!

      Elimina
  2. El meu sentiment sempre s'equivoca de tren, però va per paratges bellíssims. Procuro llegir entre versos, de vegades no entenc gaire què diuen...sempre hi insisteixo.
    Una gran abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu sentiment no s'equivoca de tren, però s'equivoca creient que podria substituir-lo.

      Una gran abraçada.

      Elimina
  3. es perdria més que alguna cosa. Ptns

    ResponElimina
  4. Hi ha dies baixos que ho faig i, tens raó, tinc la sensació que perdo "alguna cosa" que no sé dir què és... la il·lusió?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, diuen que fins a les persones més fortes se'ls hi pot girar el cervell. L'"Alguna cosa es perdria" ho he tret de Forster.

      Elimina
  5. La temptació de la renúncia és cada vegada més forta, però a vegades un poema, com aquest, pot acariciar l'estat d'ànim.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...