En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 25 de desembre del 2025

Solstici d'hivern


Repte poètic visual 367: Què s'esmuny?


Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems

per poder escriure això. Sempre hi haurà 

alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica.

El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat,

anhela transformar-se en alguna cosa més,

com un riu fet de versos, un camí cap 

al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...