En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 7 d’octubre del 2025

Passatge


Fotografia meva de Sant Benet de Bages, 
6 d'octubre de 2025 al matí

Quan les ombres deixen pas al sol,
i els núvols amainen,
el que no minva pas és la bellesa,
que segueix el curs
d'un riu que no es veu,
però que ho condiciona tot.
Trencant la monotonia,
un parell d'arbres mig del terra,
mig del cel, amb uns turons
mig del passat, mig del futur.
El moment en què la prosa es fa poesia.

13 comentaris:

  1. En el moment que vas mirar aquest paisatge ja s'estava gestant el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier i cantireta,
      Vaig fer la foto perquè m'embadalia el que veia, i quan la vaig mirar al mòbil vaig saber que hi havia un poema latent, sense haver-lo cercat. "Jo no busco, trobo", deia Picasso.

      Elimina
  2. Em fas pensar que en utilitzar les teves pròpies fotografies, ja no fas només poemes, sinó que versifiques el moment viscut.

    Quin prat de sol! Quins turons d'ombra! Quin cel de núvols!
    Quins arbres-versos que ens ho expliquen tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igual com fas tu, Carme! Estic de baixa fa molt de temps, per això tinc temps de fer fotografies i de recrear-me amb els versos com no ho havia fet mai.

      Elimina
  3. Només amb aquestes pinzellades de niguls ja val la pena... és que sempre miro al cel...
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      És una paradoxa, però jo un 99% de les vegades miro el terra.

      Elimina
  4. Aquest poema amb un recurs, on l'original té emoció, entre el passat i el futur. Això que un riu no es veu, m'ha impressionat.
    Tens una facilitat impressionant per a fer un poema preciós.
    Enhorabona, Helena.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Això del riu és real i metafòric.
      Jo crec, repeteixo, que dec escriure així perquè estic de baixa. Mai havia tingut tant de temps, i al mateix temps saber que no és per sempre.

      Elimina
  5. Un moment, una fotografia, que transita del estàtic al moviment...
    Bona setmana !!.

    ResponElimina
  6. Sant Benet de Bages té un entorn encisador, i els teus versos el descriuen i l'eleven al rang de poesia.

    ResponElimina
  7. L'he presentat a un concurs de fotografia, Ramon.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...