FREDERIC S'acosta la tardor
els tobogans i gronxadors de colors
són com un retolador fluorescent
que subratlla la bellesa continguda
d'un sol inclinat i tapat pels núvols.
Infantesa i vellesa són
en el mateix pla moral.
Perquè l'edat de la innocència
té més a veure amb la roja
que no pas amb cap edat d'or.
"Infantesa i vellesa"
ResponEliminaInici i final.
I entremig tots els colors del món.
Xavier,
Eliminajo penso que entremig d'infantesa i vellesa normalment només hi ha prosa.
Potser tens raó amb això del mateix pla moral, no hi sé.
ResponEliminaNo sé què vols dir amb "la roja"…
La vellesa no és cap edat d'or, això segur… més aviat és una llauna, anant bé i amb molta sort.
Carme,
Eliminaem refereixo al millor poemari de Joan Margarit, el que em va convertir a la poesia, Edat roja. El va escriure més o menys amb l'edat que tinc jo ara.
Moltes gràcies, per l'explicació, Helena. No conec aquest poemari de Joan Margarit. L'hauré de buscar.
EliminaBeautiful photo, fine poem and interesting comments.
ResponElimina*
Kindheit und Alter:
Anfang, Ende und mit Glück
goldige Zeiten.
Sean,
ResponEliminaMolt bon poema.
Com plantejament, nus i desenllaç dins d'una novel·la. Normalment en les conclusions d'un text se sol repetir el que s'ha dit en la introducció.
Aquesta fotografia m'agrada moltíssim, no sé si li he fet justícia.
Gràcies, Helena.
EliminaAnd, please, be sure: Your poem enriches the photo.
Abraçades.
Moltes gràcies, Sean!!
EliminaM'estic pensant el teu poema, com m'hi veig...
ResponEliminaVols dir que tant els infants com la gent gran són iguals d'innocents?
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaHo dic per allò de "a la vejez viruelas", no en el sentit que la gent gran siguin tots uns vells verds, sinó perquè la reravera s'assembla molt a la primavera, i l'hivern pot referir-se a la decadència i mort tant com amb l'esperança d'una nova vida.
Entre balbuceos
ResponEliminaa través de gemidos
palabras secas.
Fackel,
EliminaM'embadaleix i m'arriba molt el teu haiku! En el seu principi i el seu final, com la infantesa i la vellesa, és on té més força. Em fa pensar en el que s'acostuma a recomanar per escriure bé, començar bé i deixar un bon regust de boca.
A mi aquest poema m'ha agradat molt com el descrius, on destaca la bellesa del cel i el sol. Una moralitat molt ben descrita.
ResponEliminaEl considero original i la foto també.
Una abraçada.
Rafael
Rafael,
EliminaSí, la foto és molt original, i la trobo genial.