Sa lluna, Ho encertes, aquest és un poema que m'ha sorgit d'un pensament. Jo sóc com un poeta amic meu, crec que un poema més llarg d'una frase és prosa. En tinc un altre al qual no li agraden els poemes de vers curt, això no ho subscric pas.
De nou les paraules pesen l’alè que respiro. I les lletres valen la tinta o el grafit que les fan viure. Però estimar és un verb fort que gent llença a l’aire sense saber on caurà. Els meus versos viuen fora de mi i les paraules cobreixen els cos dels poemes perquè el verb estimar sigui clar i net, “sense estar decorat”.
qui sap si..., El teu poema sí que és dels que se senten sense acabar d'entendre'l! La tinta per escriure poemes, si és de ploma, és relativament cara, de llapis no tant. I si et taques la camisa en carregar la ploma encara surt més car! Però Valéry deia que només d'agafar-la ja li venia la inspiració.
Ben cert, un poema, una pintura, una escultura, un edifici, un concert... et poden fer emocionar sense necessitat d'entendre'ls. Em passa tan sovint! Es tracta de deixar-se endur pel poder estimulant de l'art, fins i tot per damunt de l'estricta raó. Molt ben vist.
L'essència del minimalisme.
ResponEliminaMolt ben pensat.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaHo encertes, aquest és un poema que m'ha sorgit d'un pensament. Jo sóc com un poeta amic meu, crec que un poema més llarg d'una frase és prosa. En tinc un altre al qual no li agraden els poemes de vers curt, això no ho subscric pas.
Perdó, més llarg d'una pàgina vull dir.
EliminaM'encanta el minimalisme en general i el teu en particular...
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme! Els que escriuen curt a vegades tenen una mica de complex, i al revés també deu passar. Tot es pot veure de més d'un costat.
EliminaLlegir és vibrar.
ResponEliminaXavier,
Elimina"cuando tu vibras es que yo vibro en tu", deia Machado.
De nou les paraules
ResponEliminapesen l’alè que respiro.
I les lletres valen la tinta
o el grafit que les fan viure.
Però estimar és un verb fort
que gent llença a l’aire
sense saber on caurà.
Els meus versos
viuen fora de mi
i les paraules cobreixen
els cos dels poemes
perquè el verb estimar
sigui clar i net,
“sense estar decorat”.
qui sap si...
qui sap si...,
EliminaEl teu poema sí que és dels que se senten sense acabar d'entendre'l!
La tinta per escriure poemes, si és de ploma, és relativament cara, de llapis no tant. I si et taques la camisa en carregar la ploma encara surt més car! Però Valéry deia que només d'agafar-la ja li venia la inspiració.
Menys és més.... a vegades.
ResponEliminaBon any !.
Artur,
EliminaTotes les regles tenen la seva excepció. Però la majoria de les vegades menys és més, crec.
Totalmente de acuerdo.
ResponEliminaQue bé, Fackel!
EliminaBen cert, un poema, una pintura, una escultura, un edifici, un concert... et poden fer emocionar sense necessitat d'entendre'ls. Em passa tan sovint! Es tracta de deixar-se endur pel poder estimulant de l'art, fins i tot per damunt de l'estricta raó. Molt ben vist.
ResponEliminaBen vist sí, però no gaire brillant!!!
Elimina