La imatge i l'haiku fan pensar. La natura s'ha apoderat de l'indret on ja no hi ha vida i estèticament l'efecte és de bellesa i pau. En altres llocs, l'amuntegament de gent suposa brutícia i estretors, conflictes i lletgesa. Però pensant-ho bé, m'estimo més la vida (ei, si pot ser, ordenada, pacífica, quieta i amb espai per a la introspecció i la privadesa) i les persones (no pas totes, però).
Carme, arrebossar bellesa és el que fa la Sibil·la Dèlfica de Miquel Àngel a la Capella Sixtina, per exemple. I les cases de la fotografia sembla que estiguin arrebossades metafòricament de verdor. Quan s'arrebossa bellesa és quan no pots parar de mirar un quadre, una persona bellíssima o una posta de sol, per exemple.
Amb la teva explicació, encara m'agrada més l'haiku. No coneixia aquesta definició de quan no pots deixar de mirar alguna cosa bella que t'agrada molt.
Hola, Helena: Em preguntes: Què passa que no podem votar el Niporepte? Ja fa dos dies que m'ho has posat i ara el dia 28, et conteste: Tot pot ser que se n'ha oblidat a Laila, de fer el recompte i cloenda. Ara entraré a la pàgina del Niporepte de Frondositat el veuré perquè no ha fet la tria tots els haikus i tankes. Gràcies per acordar-te.
El verd de l'esperança hi perdura.
ResponEliminaXavier,
Elimina"On n'hi ha hagut, sempre en queda".
La paciència, és un bé per aquell que sap esperar els resultats !.
ResponEliminaSalut ;)
Artur,
EliminaVan Gogh deia "Arrela't i verdejaràs".
La imatge i l'haiku fan pensar. La natura s'ha apoderat de l'indret on ja no hi ha vida i estèticament l'efecte és de bellesa i pau. En altres llocs, l'amuntegament de gent suposa brutícia i estretors, conflictes i lletgesa. Però pensant-ho bé, m'estimo més la vida (ei, si pot ser, ordenada, pacífica, quieta i amb espai per a la introspecció i la privadesa) i les persones (no pas totes, però).
ResponEliminaJo també voldria tornar a la meva vida de fa molt de temps, però, com que no puc, tinc la poesia, Ramon.
EliminaSe'm fa molt estrany aquest us del verb arrebossar, però el sentit del teu haiku m'agrada molt.
ResponEliminaCarme,
Eliminaarrebossar bellesa és el que fa la Sibil·la Dèlfica de Miquel Àngel a la Capella Sixtina, per exemple. I les cases de la fotografia sembla que estiguin arrebossades metafòricament de verdor.
Quan s'arrebossa bellesa és quan no pots parar de mirar un quadre, una persona bellíssima o una posta de sol, per exemple.
Amb la teva explicació, encara m'agrada més l'haiku. No coneixia aquesta definició de quan no pots deixar de mirar alguna cosa bella que t'agrada molt.
EliminaMoltes gràcies, Carme! Els teus poemes sovint n'arrebossen, de bellesa.
EliminaI miro entorn
ResponEliminaper trobar el que busco
per si no hi ets.
qui sap si...
Molt positiu el teu poema, qui sap si..., d'això es tracta.
EliminaOn n'hi hagut, sempre en queda. És com allò del foc: "On va haver-hi foc, cendres queden".
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminaa mi m'agraden els versos de Carner que diuen "jo sé d'on ve l'inesgotable foc/ que animarà la morta polseguera".
Bona vesprada, Helena: El teu haiku desprén bellesa.
ResponEliminaMoltes gràcies, Rafael. Què passa que no podem votar el Niporepte?
EliminaHola, Helena: Em preguntes: Què passa que no podem votar el Niporepte? Ja fa dos dies que m'ho has posat i ara el dia 28, et conteste: Tot pot ser que se n'ha oblidat a Laila, de fer el recompte i cloenda.
EliminaAra entraré a la pàgina del Niporepte de Frondositat el veuré perquè no ha fet la tria tots els haikus i tankes.
Gràcies per acordar-te.