Una iniciativa constructiva y encomiable la de no olvidar el Holocausto. Siempre he defendido una memoria permanente sobre la gran bestialidad del nazismo, por eso me sorprende tanto lo que está pasando en estos tiempos.
También podría ser ocasión de mencionar la barbarie del Esdtado israelí contolado por Netanhayu contra los habitantes de Gaza. De momento 25.000 muertos, el 80% mujeres y niños.
No os dejéis seducir: no hay retorno alguno. El día está a las puertas, hay ya viento nocturno: no vendrá otra mañana. No os dejéis engañar con que la vida es poco. Bebedla a grandes tragos porque no os bastará cuando hayáis de perderla. No os dejéis consolar. Vuestro tiempo no es mucho. El lodo, a los podridos. La vida es lo más grande: perderla es perder todo.
Fackel, Com que les coses es poden veure de més d'un costat, jo sóc de "Que la vie n'a d'importance/ Que par une fleur qui danse /Sur le temps/ L'important,/ C'est la rose".
Hi ha negacionismes de totes menes i tots són bastant terribles. Negar la realitat mai no es fa a fi de bé. Sempre hi ha mala intenció al darrere. I sí, té raó, sa lluna, que fa por.
He entès (després de llegir-te, eh? encara no havia pensat res abans de llegir) que ens hem de lligar un llacet al dit per recordar que entre les mans no hi tenim un buit, un "no-succés", que no és que no hi hagi res, sinó que hi ha fets terribles. 🤷♀️
Carme, Les interpretacions són com els pètals d'una flor, i la teva és molt sorprenent, però al que em refereixo amb el llaç és allò que ens deien de petita, que si vols recordar alguna cosa important, lligat un nus al dit. No ho has sentit a dir, tu?
Hola, Helena. Em passen per alt dies i no entre en la teua pàgina. Vaja! El cartell és original i el poema fa que vaja buscant el seu contingut. La paraula "negacionisme" no és gens bona. Molt original el teu poema. Que passes bon dia. I fins a l'altra. Cordialment. Rafael
Rafael, La paraula "negacionisme" no està ben utilitzada, i això és ofensiu per a les víctimes de l'Holocaust. D'aquest cartell n'estic molt orgullosa.
Doncs no se m'havia ocorregut, Helena. La paraula "negacionisme" serveix per designar la negació de qualsevol cosa que és evident i que està demostrada, però en aquest cas res no és comparable a l'Holocaust, per tant emprar-la per a altres finalitats és banalitzar-lo.
Bona vesprada, Helena: Et comente que ja he vist la situació per al recompte de cadascú. I he vist que ja has votat i jo acabe de fer també la votació. Et comente que ja en tinc un nou poema, ja em diràs la teua opinió. Cordialment. Rafael
No hem d'oblidar, ni menystenir, ni disculpar, ni trivialitzar mai les barbàries, ni les del passat ni les del present. I sí, fa por de veure com torna a bullir l'olla de l'extrema dreta. No n'aprendrem mai.
Una iniciativa constructiva y encomiable la de no olvidar el Holocausto. Siempre he defendido una memoria permanente sobre la gran bestialidad del nazismo, por eso me sorprende tanto lo que está pasando en estos tiempos.
ResponEliminaTambién podría ser ocasión de mencionar la barbarie del Esdtado israelí contolado por Netanhayu contra los habitantes de Gaza. De momento 25.000 muertos, el 80% mujeres y niños.
Fackel,
EliminaTotalment d'acord amb tu.
Poema de Bertolt Brecht:
ResponEliminaContra la seducción
No os dejéis seducir:
no hay retorno alguno.
El día está a las puertas,
hay ya viento nocturno:
no vendrá otra mañana.
No os dejéis engañar
con que la vida es poco.
Bebedla a grandes tragos
porque no os bastará
cuando hayáis de perderla.
No os dejéis consolar.
Vuestro tiempo no es mucho.
El lodo, a los podridos.
La vida es lo más grande:
perderla es perder todo.
Fackel,
EliminaCom que les coses es poden veure de més d'un costat, jo sóc de "Que la vie n'a d'importance/ Que par une fleur qui danse
/Sur le temps/ L'important,/ C'est la rose".
Eso lo cantaba Bécaud en mi tierna juventud (y apasionante)
EliminaLa meva joventut no va tenir res d'apassionant, no hi tornaria pas. A la infantesa sí.
EliminaFa por la gent que nega fets, innegables.
ResponEliminaAferradetes, nina.
I tant, sa lluna.
EliminaHi ha negacionismes de totes menes i tots són bastant terribles. Negar la realitat mai no es fa a fi de bé. Sempre hi ha mala intenció al darrere. I sí, té raó, sa lluna, que fa por.
ResponEliminaCarme,
EliminaAquesta mena de poema visual ningú el copsa d'entrada, però quan els l'explico els agrada molt. Tu què n'has entès?
He entès (després de llegir-te, eh? encara no havia pensat res abans de llegir) que ens hem de lligar un llacet al dit per recordar que entre les mans no hi tenim un buit, un "no-succés", que no és que no hi hagi res, sinó que hi ha fets terribles. 🤷♀️
EliminaCarme,
EliminaLes interpretacions són com els pètals d'una flor, i la teva és molt sorprenent, però al que em refereixo amb el llaç és allò que ens deien de petita, que si vols recordar alguna cosa important, lligat un nus al dit. No ho has sentit a dir, tu?
Els negacionistes saben la veritat. Per això intenten amagar-la.
ResponEliminaEl teu llaç reivindica la història, per dolorosa que sigui.
És veritat que és molt dolorós de recordar, Xavier.
EliminaHola, Helena. Em passen per alt dies i no entre en la teua pàgina. Vaja!
ResponEliminaEl cartell és original i el poema fa que vaja buscant el seu contingut.
La paraula "negacionisme" no és gens bona. Molt original el teu poema.
Que passes bon dia. I fins a l'altra.
Cordialment.
Rafael
Rafael,
EliminaLa paraula "negacionisme" no està ben utilitzada, i això és ofensiu per a les víctimes de l'Holocaust.
D'aquest cartell n'estic molt orgullosa.
Doncs no se m'havia ocorregut, Helena. La paraula "negacionisme" serveix per designar la negació de qualsevol cosa que és evident i que està demostrada, però en aquest cas res no és comparable a l'Holocaust, per tant emprar-la per a altres finalitats és banalitzar-lo.
ResponEliminaTotalment d'acord, Teresa.
EliminaBona vesprada, Helena: Et comente que ja he vist la situació per al recompte de cadascú. I he vist que ja has votat i jo acabe de fer també la votació.
ResponEliminaEt comente que ja en tinc un nou poema, ja em diràs la teua opinió.
Cordialment.
Rafael
No hem d'oblidar, ni menystenir, ni disculpar, ni trivialitzar mai les barbàries, ni les del passat ni les del present. I sí, fa por de veure com torna a bullir l'olla de l'extrema dreta. No n'aprendrem mai.
ResponEliminaNo, no n'aprendrem mai.
Elimina