En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 29 d’abril del 2023

Un pensament de sal


Per al taller Lletres impures a Instagram


Sóc una gota dins el mar,
un rajolí dins un torrent,
un esquitx dins la mullena,
un bassal dins un llac.

No anhelo de ser res més.

22 comentaris:

  1. Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier. El tenia tan clar, aquest poema, que pensava que tothom hauria tingut la mateixa idea, i no és el cas!

      Elimina
  2. També ets un munt de molècules d'aigua que et fan ser com ets.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  3. Manada de una piedra
    transcurro los días envuelta en innumerables materias.
    He conocido máquinas, paisajes, nubes,
    flores y cuerpos de animales de todas las especies.
    Ninguno de ellos me ha desdeñado.
    Todos me han echado de menos
    cuando la sequía redujo sus sustancias a una piedra
    que les convirtió a su vez en lo que soy.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que profund aquest poema, Fackel. Què faríem sense aigua.

      Elimina
  4. L'aigua és la sal de la vida. T'ha inspirat tots els elements que has posat en la imatge. Molt original, Helena.
    (Et comente que ja en tinc un poema nou, titulat: La font del meu jardí. Ja em diràs la teua opinió. Gràcies.
    Cordialment.

    ResponElimina
  5. Al saler passa la vida
    amb mil companys bessons
    esperant una sortida
    un bistec, una amanida
    o un plat de calamarsons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bicicletes de paper,
      Molt divertit! Em fas pensar en el que deien a la carrera, que la poesia no pot ser divertida, jo penso que sí.

      Elimina
  6. Poema modest, sobre la modèstia, que molt bé et definex, Helena! Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      No sóc tan modesta. A vegades les coses més petites són les més grans.

      Elimina
  7. A veces la simplicidad es lo mejor.


    Un poema que hace retornar al placer de lo pequeño. Lo diminuto. Hace parecer hermoso lo pequeño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      És que allò petit, com la poesia, és el més valuós. Al pot petit hi ha la bona confitura.

      Elimina
  8. Un poema refrescant, que és just el que necessitem en aquest moment: has estat molt oportuna, Helena. Continua editant moments com aquests. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      L'oportuna ha estat l'organitzadora del taller!
      És un poema petit que parla de coses petites, molt conseqüent, doncs.

      Elimina
  9. Has fet una bona "pesca" de paraules, tot aconseguint el millor dels resultats !.
    Un cop més ,et felicito per la teva destresa !. Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  10. Ben al contrari que el Comte Arnau:
    "Seràs roure, seràs penya,
    seràs mar esvalotat,
    seràs aire que s'inflama,
    seràs astre rutilant,
    seràs home sobrehome,
    perquè en tens la voluntat."
    Però diu el refrany castellà que "Fray Modesto nunca llegó a ser prior". I en efecte, hi ha coses molt grans en les coses petites. Un bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      "Una cosa molt gran en una de molt petita" em defineix!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...