Sa lluna, I tant que sí! Haver estimat molt, submisament, com fan alguns personatges de Shakespeare, pot dur, si arribes a ser artista, a l'autoestima que proporciona la creació. El que deia Mann a La mort a Venècia inspirant-se en Plutarc: "Qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell habita el déu, que no en l'altre". Els reflexos en l'aigua són molt suggeridors! Perquè sempre són una mica abstractes.
Una reflexió molt original. No sé com dir-te el tema. Saber estimar com el Narcís, és ser més profund. Més aviat surrealista, aquest poema. Cordialment. Rafael
La Carme Rosanas ha fet un comentari que no surt. És aquest:
M'agrada molt, la relació que fas de fons i forma amb enfocada i borrosa i posteriorment també amb el reflex. El reflex borrós o abstracte, com a fons o com a contingut. La flor (o la persona) real és més forma que fons... està molt bé.
Me inclino sobre el remanso del tiempo. Ya no aparece aquella imagen que me identificaba risueño. Nunca las aguas estuvieron menos calmas. Nunca tuve tan escaso interés en saber si las líneas torcidas que se me ofrecen son las de mi frente o las de la renuncia. Narciso ya no cree en el río de la vida.
Narcís, estimar un altre també és bella presó. Tota em faig creus d’aqueixa estranya tria: com, abocat a l’aigua nit i dia, bell com et saps, gavanyes la gerdor. Idòlatra de tu mateix, tant t’abellia, de fondre en goig de vidre l’esplèndida beutat? Ara, aquest cos, que cap cos no ha tastat, només el vent, fugaç, l’estima tot fent via.
La vanitat pot ser submisa?.
ResponEliminaM'encanten els reflexes a l'aigua.
Aferradetes, Helena.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaSa lluna,
ResponEliminaI tant que sí! Haver estimat molt, submisament, com fan alguns personatges de Shakespeare, pot dur, si arribes a ser artista, a l'autoestima que proporciona la creació. El que deia Mann a La mort a Venècia inspirant-se en Plutarc: "Qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell habita el déu, que no en l'altre".
Els reflexos en l'aigua són molt suggeridors! Perquè sempre són una mica abstractes.
Una reflexió molt original. No sé com dir-te el tema. Saber estimar com el Narcís, és ser més profund. Més aviat surrealista, aquest poema.
ResponEliminaCordialment.
Rafael
Rafael,
EliminaDisculpa que no t'hagi avisat!
Ser una mica narcisista a vegades és necessari.
La Carme Rosanas ha fet un comentari que no surt. És aquest:
ResponEliminaM'agrada molt, la relació que fas de fons i forma amb enfocada i borrosa i posteriorment també amb el reflex. El reflex borrós o abstracte, com a fons o com a contingut. La flor (o la persona) real és més forma que fons... està molt bé.
Flors i poesia, com uns jocs florals.
ResponEliminaXavier,
EliminaMolt ben trobat!
No ha de ser fàcil, ser submís de la pròpia admiració , crec millor estimar als altres.
ResponEliminaSalut !!.
Artur, "servil i acabat", que diu la cançó de Sau. Jo estimo d'aquesta manera.
EliminaMe inclino sobre el remanso del tiempo.
ResponEliminaYa no aparece aquella imagen
que me identificaba risueño.
Nunca las aguas estuvieron menos calmas.
Nunca tuve tan escaso interés
en saber si las líneas torcidas que se me ofrecen
son las de mi frente o las de la renuncia.
Narciso ya no cree en el río de la vida.
Fackel,
EliminaÉs preciós aquest poema (improvisat?).
Claro, unas sugerencias llevan a otras. Fackel.
EliminaTornaveu d’Eco
ResponEliminaNarcís, estimar un altre també és bella presó.
Tota em faig creus d’aqueixa estranya tria:
com, abocat a l’aigua nit i dia,
bell com et saps, gavanyes la gerdor.
Idòlatra de tu mateix, tant t’abellia,
de fondre en goig de vidre l’esplèndida beutat?
Ara, aquest cos, que cap cos no ha tastat,
només el vent, fugaç, l’estima tot fent via.
Ramon,
ResponEliminaAquest poema és dins el teu llibre, Vora el pedrís del trull?
Me n'agrada molt "aquest cos, que cap cos no ha tastat".
Sí, forma part d'Hibris (1991)
EliminaBlanca, oberta,
ResponEliminade braços blans i cor groc.
Ets diàfana
en ton mon subtil i clar,
però no ets única.
qui sap si...
La imatge suggereix que no és única, però sí que destaca per sobre les altres, qui sap si...
ResponElimina