En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 6 d’abril del 2023

Harmonia


AGUILERA, Rafael Armonía

Camí fressat, cel solcat.
Et trobes nua, ets esponerosa.
Tot i que tant blau com verd
fan bells els ulls que ho fonen tot.

14 comentaris:

  1. Sembla que el cel s'emmiralli en el prat amb un color que li és germà.
    Bona Setmana Santa, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben interpretat, Teresa! Hi ha un contrast i una relació alhora.
      Bona Setmana Santa!

      Elimina
  2. El cel i la terra. Com dos amants, com deia en Pau Riba:
    "Jo sóc el cel
    i la donya és la terra"
    Encara resta una bona estona abans de que es pongui el sol. Tot té el seu ritme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Xavier, el cel i la terra, com dos amants, molt ben trobat.

      Elimina
  3. Hago preguntas
    entre cielo y tierra.
    Allá y acá.

    ResponElimina
  4. Fackel, fas preguntes com en música, que és feta de pregunta i resposta, pel poc que en sé.

    ResponElimina
  5. Blau i verd, com si fos tot u.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  6. Diferents i indestriables. No hi ha terra sense cel, ni cel sense terra.
    I els ulls s'ho empassen tot, àvies de bellesa.

    Ben trobat Helena!

    Carme

    ResponElimina
  7. Una bona harmonia , en la que no hi sobra, ni manca res.
    Bona Pasqua :)

    ResponElimina
  8. L'harmonia dels contraris que, en el fons, conflueixen en un únic ésser en una altra dimensió. El camí que qui sap on mena, el camp verdejant, l'alzina esponerosa arrelada en la terra però que creix cap al cel com el pi de Formentor... Tot plegat és bellesa per als ulls que ho abasten tot, i ajuda a fer que els ulls siguin encara més bells. Bon poema, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      per a mi els ulls són l'intèrpret de tot plegat, que en fan la síntesi.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...