Sí, Carme, molt trist tot plegat. Jo he llegit d'ella El poder transformador de la lectura i Filla de l'1 d'octubre, i l'he sentit en persona quatre vegades, perquè sempre s'ha mogut moltíssim. Crec que, com a la protagonista d'algun dels llibres que ella ha estudiat, hi ha qui no li perdona que sigui tan sofisticada. La papallona groga que sempre porta diu que és el símbol que ja no som una oruga, ens trobem en un altre estadi.
La vida no sempre és fàcil. No a totes les persones li somriu. Però mai no ens podem rendir ja que això significa la victòria d'allò vulgar, el nostre cor, el nostre esperit ha de ser el que ens guiï en totes les turbulències.
Realment, la poesia és l'art de dir molt en poques paraules, Helena, i tu tens molt d'ofici. Ja veus, jo he necessitat tres pàgines per venir a dir el mateix que tu en aquesta tanka. Però estem d'acord i d'acord amb moltíssima gent que es mira el panorama honestament i veu el mateix que nosaltres.
Hi hauria d'haver molts més cors grocs. Units!
ResponEliminaTotalment d'acord, Xavier. Ella ja ho diu que no té res en contra dels companys de viatge, que sí que tenen molt en contra d'ella...
EliminaQuina tristesa més gran aquestes lluites fraticides!
ResponEliminaSoc la Carme
EliminaSí, Carme, molt trist tot plegat. Jo he llegit d'ella El poder transformador de la lectura i Filla de l'1 d'octubre, i l'he sentit en persona quatre vegades, perquè sempre s'ha mogut moltíssim. Crec que, com a la protagonista d'algun dels llibres que ella ha estudiat, hi ha qui no li perdona que sigui tan sofisticada. La papallona groga que sempre porta diu que és el símbol que ja no som una oruga, ens trobem en un altre estadi.
EliminaEncara que el repel·leixin, ell se creix i es fa ben visible davant de tots.
ResponEliminaBon diumenge, nina.
Sa lluna,
EliminaM'embadaleix el teu comentari! Bona Pasqua!
Brusco despertar
ResponEliminaagitando las horas.
Las turbulencias.
Fackel,
EliminaSí, és com la primavera, aquest "brusco despertar".
La vida no sempre és fàcil. No a totes les persones li somriu. Però mai no ens podem rendir ja que això significa la victòria d'allò vulgar, el nostre cor, el nostre esperit ha de ser el que ens guiï en totes les turbulències.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaA mi aquestes turbulències em recorden el "Bridge over troubled water" de Simon & Garfunkel.
El nadant entre aigües d'un llac que no paren de moure'l. Molt ben pensat la tanka. Enhorabona, Helena.
ResponEliminaCordialment.
Moltes gràcies, Rafael. Sí, les turbulències no minven de moment.
EliminaRealment, la poesia és l'art de dir molt en poques paraules, Helena, i tu tens molt d'ofici. Ja veus, jo he necessitat tres pàgines per venir a dir el mateix que tu en aquesta tanka. Però estem d'acord i d'acord amb moltíssima gent que es mira el panorama honestament i veu el mateix que nosaltres.
ResponEliminaTeresa,
EliminaJo no tinc ofici, tinc vocació!!!
Moltes gràcies!