En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 26 d’abril de 2023

Gat escaldat


Imatge lliure de drets dins Pexels


No n'he estat conscient fins fa poc.
El meu nom veritable és Elena.
Però hi he afegit una hac 
des que vaig començar a escriure,
als trenta-sis anys.
Crec que aquesta lletra 
és el símbol que ja no sóc
una oruga, sinó una papallona.
Renego d'un passat
que diu "Mai més".


Estancia vacía

Olfateando la huella
dio con su origen.

Pero hacía tiempo que ella
no moraba allí.

Fackel

17 comentaris:

  1. Quan dius "fins aquí", és molt difícil que torni a passar; potser no sàpigues què vols, però si estàs segura de què no vols.
    La lletra hac majúscula sembla una papallona per si mateixa.😉

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  2. Un símbol de la papallona amb la lletra hac. Molt ben plantejat el poema. No vols tornar enrere.
    (Em sembla que no te'n recordes d'avisar-me quan publiques)
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      A veure si me'n recordo d'avisar-te! Vaig molt justa de temps!

      Elimina
    2. Hola, Helena: D'acord! Bo, no passa res, però quan te'n recordes, em fas l'avís! Gràcies a tu. És així, segur que no tens massa temps, per a dir-me que tens un poema nou.
      A reveure.
      Bona nit.
      Rafael

      Elimina
  3. Em sento identificada amb el canvi voluntari del teu nom. Tu hi has afegit una H i t'has convertit en papallona, ja no vols mirar enrere i vols volar lliurement.

    Jo em vaig treure la meitat del nom. A casa meva (i al DNI) em deien Maria Carme. Molta gent ho escirçava pel seu compte, fins que un bon dia vaig decidir adoptar aquest nom més curt. Deixant
    enrere la meitat del nom em va semblar trencar alguna cadena, que ara seria llarg d'explicar.

    Molt bon poema Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      També les Montserrats s'anomenen Montse, penso.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  4. Crisàlida...
    La imatge de Santa Elena és al cim més alt de la Catedral de Barcelona.
    Només hi arriben els hocells i les papallones.
    (Semblant a la Carme, també he eliminat mig nom. Em van inscriure com a Francesc Xavier i sempre he signat només amb Xavier)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per informar-me d'aquesta Santa Elena, Xavier!
      A mi també m'agraden més els noms no compostos.

      Elimina
  5. ESTANCIA VACÍA

    Olfateando la huella
    dio con su origen.

    Pero hacía tiempo que ella
    no moraba allí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'embadaleix, Fackel!!! Sí, ja fa temps que sóc una altra.

      Elimina
  6. No ens calen etiquetes, si sabem qui som. I encara que pot ser bó, no tornar enrere , a mi no m'agradaria oblidar d'on vinc.
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben pensat, Artur. Jo renego d'una part del meu passat, mentre que n'enyoro una altra. Va com va.

      Elimina
  7. Siempre me ha gustado la metamorfosis de larga a crisálida y de crisálida a mariposa como símbolo de la transformación del ser humano.

    Desde luego tú, Helena, eres una mariposa en lo literario. La etapa de crisálida quedó atrás.

    Un poema confesional lleno de profundidad.

    Me ha encantado.

    Un beso grande

    ResponElimina
  8. Totes les papallones han estat abans erugues... però ara, quina bellesa, quina esplendor! Qui se'n recorda del "temps jadis"? Empoderada i creadora, "focus on living fully in the present!".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      A vegades és al revés! Tot el que baixa puja, tot el que puja baixa.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...