La mina se gasta, la mina se afila, la mina se vuelve a gastar...Se sequen o no las raíces lo que cuenta es el proceso de vitalidad donde realmente nos hacemos (y deshacemos)
Les arrels importen molt, més que la mina i tot. Sense mina no podem deixar rastre però guardem tot el contingut. Sense arrels la mina pot deixar un rastre que no digui res...
Molt ben trobat el teu poema i molt ben lligat amb la imatge (ben suggeridora per cert).
M'agrada molt la tanka, i el dibuix que la il·lustra. Sí, com diu la Carme, les arrels són bàsiques, perquè amb la mina (l'art) aboquem idees, sentiments, experiències... que hem aplegat del nostre substrat individual i col·lectiu. "No ens ve de la terra, i també de la terra", que deia en Raimon. Però sense la mina (l'ofici) no podríem llegar cap deixa als que ens vindran darrere.
Has esmolat l'enginy, llevant cada a poc a poc l'acció dels treballadors. T'has ficat dins del dibuix, amb molta facilitat. Enhorabona per aquesta tanka, que és preciosa. Una abraçada. A veure, gràcies per la teua opinió sobre el meu relat "El veterinari". Sí, m'ho has dit molt bé. M'alegre que t'haja agradat.
Per això s'ha de tenir sempre la mina ben esmolada.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
Eliminala mina esmolada i les arrels no mutilades.
La mina se gasta, la mina se afila, la mina se vuelve a gastar...Se sequen o no las raíces lo que cuenta es el proceso de vitalidad donde realmente nos hacemos (y deshacemos)
ResponEliminaMolt ben observat, Fackel. "Anar endavant/ com qui fa punta a un llapis. Progrés enrere" (això deia un haiku meu de fa uns quants anys...).
EliminaEscriure al cel, el que surt de la terra.
ResponEliminaXavier,
EliminaMolt ben vist!
S'han de cuidar i mimar , les arrels i el llapis ! ;)
ResponEliminaQue et milloris aviat , Helena !!
Salut ;)
Artur,
EliminaFaig bondat! També amb les arrels i el llapis.
Precioso poema para cuidar la escritura y a nosotros mismos.
ResponEliminaTienes un poema dedicado en mi laberinto. Se llama "Descubres la toementa". Espero que te guste.
http://www.laberintodelluvia.com
Ana,
EliminaJa t'he visitat!
Les arrels importen molt, més que la mina i tot. Sense mina no podem deixar rastre però guardem tot el contingut. Sense arrels la mina pot deixar un rastre que no digui res...
ResponEliminaMolt ben trobat el teu poema i molt ben lligat amb la imatge (ben suggeridora per cert).
Carme,
EliminaAquesta imatge me l'ha passat una blogger que ja sabia que em serviria! Gràcies pels teus comentaris!
M'agrada molt la tanka, i el dibuix que la il·lustra. Sí, com diu la Carme, les arrels són bàsiques, perquè amb la mina (l'art) aboquem idees, sentiments, experiències... que hem aplegat del nostre substrat individual i col·lectiu. "No ens ve de la terra, i també de la terra", que deia en Raimon. Però sense la mina (l'ofici) no podríem llegar cap deixa als que ens vindran darrere.
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon! "Conèixer i estimar un ésser humà és la font de tota saviesa", deia Evelyn Waugh.
ResponEliminaHas esmolat l'enginy, llevant cada a poc a poc l'acció dels treballadors. T'has ficat dins del dibuix, amb molta facilitat.
ResponEliminaEnhorabona per aquesta tanka, que és preciosa.
Una abraçada.
A veure, gràcies per la teua opinió sobre el meu relat "El veterinari". Sí, m'ho has dit molt bé. M'alegre que t'haja agradat.
Los haikus y los tankas de te dan de maravilla.
ResponEliminaHe vuelto a este poema que es precioso. Sabes ser concisa y elegante en este tipo de composiciones poéticas.
Abrazos y felicidad
Ana,
EliminaDarrerament no he publicat gaire, per això m'agrada que tornis a poemes anteriors. Rellegir sempre és bo!