En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 23 de desembre del 2021

El teu nom damunt les flors


 KULBIR dins Pexels

La meva àvia, quan em veia
endrapant una pasta,
em solia dir:
"Què t'ha fet aquest croissant"?
I ara jo dic: què m'has fet,
que t'estimo tant?
Què m'has dit per arribar-me al cor?

20 comentaris:

  1. Donar-te amor i tota la seva saviesa, si et sembla poc!.😉

    Bones festes, Helena.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Evelyn Waugh deia que conèixer i estimar un ésser humà és la font de tota saviesa...

      Elimina
  2. Jo també et desitjo unes bones i poètiques festes, Helena.

    ResponElimina
  3. No sé si és el que has fet
    o potser el que no has fet.
    Podria ser allò que has dit
    o potser allò que no has dit.
    Podria ser una mirada o també un sospir.
    L'amor, sempre pels camins del misteri.

    ResponElimina
  4. M'ha agradat com ho planteges. La teua àvia t'aconsellava bé. I ara tu, l'ames amb tot el cor, aquell croissant. Bon poema, Helena.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      És un croissant metafòric! Gràcies!!!

      Elimina
    2. Ha, ha, el croissant és així, una bonica metàfora per a arribar-te al teu cor.
      Molt bo el teu poema, ple de sensibilitat.
      Fins a l'altra.

      Elimina
  5. Qué hermosa condescendencia por tu parte, Helena. Cuántas veces han llegado a nuestro corazón los que nos querían y no nos hemos dado cuenta. Me gustan estos poemas que aúnan reflexión, recuerdo y agradecimiento con una sencillez sintáctica adecuada. Prosigue.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      És veritat que a vegades no t'adones que t'han arribat al cor, sobretot si ets de caràcter lent, com jo, que semblo insensible, però, com deia Forster, un cop atrapada, les meves emocions són especialment profundes.
      Què vols dir amb que sóc condescendent, per cert? Jo crec que no és condescendència, sinó passió!

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  6. ¿Y no es la pasión una extrema condescendencia?

    ResponElimina
  7. Molt bones festes, Helena! Amb croissant, torrons i àvies a qui estimar!7

    ResponElimina
  8. Un diálogo precioso, Helena:

    La pasión siempre anima a llevar una buena vida.

    Un beso enorme

    ResponElimina
  9. Un bon poema, Helena. Som el que hem après, el que ens han ensenyat, el que hem fet (amb encert o no) i sobretot el que hem estimat. Mai no m'has semblat insensible, ben al contrari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intel·lectualment no sóc insensible, físicament sí, Ramon. Cadascú per on l'enfila.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...