En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 11 de juliol del 2021

Regurgitant

GRABOWSKA, Karolina dins Pexels
 
Darrere el plàstic,
com darrere la forma,
un roig ardent.
Un progrés que no pot
atordir la bellesa.

Helena Bonals


Que no ens distreguin.
No mirem l'embolcall.
Tots els colors
perduraran per sempre
festejant la bellesa.

Carme Rosanas

15 comentaris:

  1. Que no ens distreguin.
    No mirem l'embolcall.
    Tots els colors
    perduraran per sempre
    festejant la bellesa.

    ResponElimina
  2. Ceci n'est pas une pipe, acaso podría decirse de ese rojo ardiente y ¿apetitoso?

    ¿Tú has bebido alguna pacharán? En mis veranos de infancia gozábamos de comer higos, moras, manzanas, cerezas, etc. cogidas de los árboles Cuánto añoro aquella agilidad heredada de mis ancestros primates para tomar in situ los frutos deseados, a veces prohibidos. Y también recogíamos pacharanes, es decir, endrinas. Ignoro en Cataluña como los llamaréis. Pues bien, son muy ácidos, de un color azulado, de un tamaño pequeño, pero con ellos nuestros mayores preparaban un licor. El pacharán, hoy industrializado, entonces casero. Se echaban un puñadito medido de los frutos a una botella con anís y se dejaba reposar un tiempo, unos meses. Al transcurrir equis meses el contenido líquido era rojo. Eh, voilà. Qué maravilla. Qué olor y qué gusto. El milagro de los colores. Aquello sí que era una pipa.

    (Vaya rollo te he metido)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Sí que són molt atractius aquests tomàquets tan vermells! Com el la pacharan que dius tu, que només conec de nom, i en castellà.

      Elimina
  3. Els colors ens enganchen o ens fan rebutjar, depenent dels gustos.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      ara penso que el títol que he fet servir no és gaire atractiu ni líric!

      Elimina
  4. https://elblogdelpacharan.blogspot.com/

    ResponElimina
  5. El roig de les tomaques et fa tindre més bellesa. Fa pensar profundament. Preciós, Helena.
    Abraçades.

    ResponElimina
  6. Precioso tu tanka. La verdad es que en tu bello idioma, el catalán, los tankas y los haikus quedan muy bonitos.

    Tienen mucha musicalidad.

    Un beso enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      La paraula "atordir" m'agrada moltíssim, potser et refereixes a aquesta paraula amb la musicalitat.

      Elimina
  7. Realment, dues tankes complementàries, que fan pensar en la força de l'art i de la bellesa, que s'imposen malgrat que hom intenti amagar-les o empresonar-les amb lligams, ni que siguin pretesament "progressistes". No, si ignorem els carcellers els farem desaparèixer i el color resplendirà lliure. Gràcies per tan bonics versos (el teu títol sí que hi sobta una mica, però en fi, també fa pensar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Gràcies pel teu comentari, que fa sortir a la superfície la bellesa dels poemes.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...